CUBA (JUNY 2017)

Cuba és un país que teniem entre cella i cella des de feia molt de temps i quina millor ocasió per anar-hi que en una lluna de mel. Per primer cop, vaig utilitzar una agència de viatges (Halcon Viajes), ja que segurament és un dels pocs viatges que et pot sortir més econòmic utilitzar aquest métode.

Vem volar amb Air Europa, especialment recomanable per la gent que estigui de dieta, ja que en el trajecte Barcelona-Madrid-La Habana, tan sols vem menjar un platet ridicul (la tornada no va ser diferent).

Vem arribar ja de nit a Cuba i vem  anar amb bus fins a l'Hotel Sevilla (on estariem i que us recomano, molt ben situat, habitacions àmplies, música en directe més de 12h, excel·lents vistes des de la cafeteria...). Pel camí, el que més xoca és la quantitat de gent que hi ha al carrer i una il·luminació més aviat escassa.

L'endemà, i després d'al·lucinar amb les vistes des del 9é pis de l'hotel, vem agafar Prado (una rambleta molt agradable) per anar a la zona del Malecon (ja amb molta calor de bon matí, una xafogor que ens acompanyaria en tot el viatge) i si bé, el passeig és bonic, els carrers paral·lels són molt autèntics, amb edificis en un estat semi-ruinós, peró alhora amb molt d'ambient, negocis oberts (el terme "botiga" a Cuba, és bastant diferent del que podem entendre nosaltres) i poc turisme.

Evidentment ja estavem acostumats a veure els antics cotxes americans ja clàssics a totes les fotos de Cuba i als Lada i Talbots matxacats fins a extrems no vistos a Occident (comprar-se un cotxe mitjanet a Cuba costa uns 60.000 €. El salari mensual és de 26€. Queda tot dit).

Seguint Prado en sentit invers trobem el Parque Central, on hi ha molt d'ambient i d'on surten els recomanables busos turístics (recorre tota la ciutat excepte els petits carrerons, fent una volta molt gran i veient llocs de la ciutat més apartats, com la Plaza de la Revolución, l'ambaixada americana, l'ambientada Rampa i els hotels més grans, que realment estan molt mal situats).

Continuan pel Prado arribem al Capitoli, un edifici gegantesc, que te un cert semblant al Vaticà i que també és una de les imatges de la ciutat. Davant hi ha l'edifici de la Sociedad Asturiana amb els seus 4 paladares, el més conegut és Los Nardos, peró tots tenen la mateixa cuina.

Rere el Capitoli i trobem el barri xinés. No és un barri turístic i no surt a les guies. Crec que val la pena una visita ràpida en un barri relativament comercial (hi ha un carrer que te un semblant a Preciados, versió destrossada), molt barat i on es pot comprar amb pesos cubans relativament fàcil (pels que no ho sapigueu, normalment s'utilitza el CUC en els llocs on hi ha la possibilitat que hi hagi algun turista, mentres que el CUP és gairebé restringit als cubans. Encara que aconsegueixis CUPS, serà dificil gastar-los, millor guardar-los de record, sobretot el billet de 3 del Che i el de 10 amb els rifles i les banderes).

No obstant, el barri que val mitja Habana, és la Habana Vieja. El rovell de l'ou, un barri molt gran, amb molts carrers, amb molta diversitat i on destaca la calle Obispo, possiblement el carrer més comercial de Cuba, i la calle Empedrado, amb la clàssica Bodeguita del Medio (recomenable el restaurant de darrere la barra) i la preciosa Catedral al final del carrer.

El recorregut des de la Plaza de la Catedral, passant per la Plaza de Armas,  la de San Francisco de Assís i acabant a la Plaza Vieja (no es deixeu enganyar pel nom) val molt la pena.

En aquest barri trobareu multitud de bici-taxis que us poden portar.

Tornant a la zona on teniem l'hotel, cal visitar el Museu Nacional de Belles Arts, amb una col·lecció més que interessant i si us sobra temps, el Museo de la Revolución, una explicació planfetaria dels fets polítics del últims anys, peró que resulta curiosa (per exemple, la foto del Che caracteritzat completament calb).

Quan baixala calor al vespre un bon lloc on anar a veure les vistes de la ciutat és la Fortaleza de San Carlos de la Cabaña (a partir de les 21h fan "El Cañonazo", que és bastant prescindible), ja que es pot veure gairebé la tota de La Habana i la seva abadia.

Des de la capital vem fer la única excursió de guiris del viatge, concretament a Viñales. És una excursió que val la pena, sobretot si es fa una estada llarga a La Habana. La naturalesa és el que destaca més d'aquesta zona, ja que és potser una de les zones més verdes i rurals de Cuba.

Després dels immollorables dies a La Habana, teniem el taxi cap a Trinidad (recomano intenteu parlar bastant amb els taxistes, ja que crec que pot ser una bona manera de conèixer la realitat del pais). La primera experiència amb les autopistes és que probablement no s'asfalten des de la caiguda de la URSS. Els carrils no els marca la inexistent pintura, sinó els nombrosos forats, que fa que gairebé tothom circuli per l'esquerra.

Tot i que no ho teniem previst, vem negociar parar una estona a Cienfuegos. Tot i que te bastanta nomenada, ens va decepcionar una mica, ja que a part del Palacio del Valle (que ens pot traslladar al sud d 'Espanya perfectament), te un centre relativament modern per ser Cuba i en alguns moment fins i tot semblava que estiguessim a Europa, pel que fa a ordre i neteja.

Pel que fa a Trinidad, teniem dubtes sobre l'arriscada aposta de passar 5 nits en una ciutat de poc més de 40.000 habitants, peró no ens va defraudar gens. Es tracta d'una ciutat on cal anar ben calçat ja que tots els terres son empedrats i a més, mal empedrats. Qualsevol calçat que no siguin unes bambes serà una mala elecció.


Trinidad te màgia. És un poble molt tranquil, on es fa un salt al passat, Cases de planta baixa de colors, cadires al carrer els vespres xafogosos, nens jugant a futbol descalços i molta pau. Tota la ciutat val la pena, per tant no cal buscar el centre, tot és molt autèntic i es pot notar la Cuba en estat pur, A  més te una platja que si bé a Cuba no és de les millors, a Espanya seria de pata negra, Playa Ancón (servei de busos per anar-hi).
També te vida nocturna, amb la popular escalinata del costat de la Catedrals i diversos locals de música en directe i algun restaurant força recomanable, com el Linda Vista (anar-hi just quan el sol estigui caient i les vistes son immillorables).
També val la pena fer alguna excursió a cavall a algunes de les cascades de la zona, si bé nosaltres vem anar en estació seca i la cascada s'havia d'imaginar, no obstant la frescor i el bany és privilegiat.

L'única decepció va ser El Valle de los Ingenios. La gent ens en parlava molt bé, peró realment no te massa cosa a veure (alguna casa de l'època dels esclaus, amb restes d'on vivien aquests).

No obstant també vem tenir una sorpresa agradable i va ser la ciutat de Sancti Spiritus, un lloc gens turístic, i que te el millor de Trinidad i de Cienfuegos, L'anada des de Trinidad la vem fer amb bus (més bicicarro fins al centre) i la tornada va ser amb taxi i una mica accidentada (visita a l'hospital per una senyora que havia caigut, control policial...).

La cirereta al viatge van ser les dues últimes nits en un resort a Cayo Santa María, sens dubte la millor platja que he vist mai amb moooolta diferència. Aigua cristalina, turquesa, amb tocs blanquinosos, sense onades, sorra blanca...
Pel que fa al resort, no busqueu el luxe que podeu trobar en altres països en instal·lacions semblants. Tot i que no sembla Cuba i continuem sent, i tot i que les instal·lacions estan força bé, a vegades podem trobar algunes mancances, peró tot és qüestió de veure la platja altre vegada i donar-te compte que estàs en un lloc top.