DIA 1: Després de fer els 500 kms que separen Manresa i el Pirineu navarrés, arribo al camping Ariztigain, situat a Sunbilla. Monto la tenda i un veï de parcel·la em cedeix el seu martell per clavar-la. Em dutxo per treure'm de sobre la suor (temperatures superiors a 35ºC durant el trajecte). Sopo al bar del camping un superbocata de llom (de tan súper que era me l'han servit amb safata), cervesa i geladet.
DIA 2: Sortint del mateix càmping faig la Via Verda (V.V.) del Bidasoa. Esmorzo a Sunbilla i segueixo la V.V., amb una vegetació abundant, verda i frondosa. Suau pendent avall que, no obstant, no impedeix que s'hagi de pedalar. El primer obstacle és un túnel de més de 200 m. i amb curva, fet que fa que no es vegi, literalment, res. Per sort porto un lot i en surto. Cap a la meitat de recorregut el tema es complica; les obres de la Nacional fa que el camí estigui deteriorat i l'hagi de compartir amb camions.
Arribo a Bera (nomès cal destacar-ne un pont medieval a les afores), i arribem a un nou túnel (potser el sisé de la V.V.), aquest també sense llum, d'uns 150 m. i amb una sorpresa: molta aigua. La bici es para en un bassal, poso el peu a terra i sorpresa...l'aigua m'arriva al genoll!! Decideixo fer mitja volta i tornar a casa. A la tornada, no puc sortejar el túnel de 200 m., el lot ha perdut potència i sento soroll a rates. Retorno uns 3 kms. i agafo la perillosa Nacional fins a casa. Abans però, faig un amic; em trobo un noi amb un artefacte semblant a una bici, però ell està totalment estirat i pedala amb els peus per endavant. Amb el meu deficient anglès, anem junts una estona¨; és de Toulouse (d'aspecte indi no obstant) i vol arribar a Andalucía en 2 setmanes. Aixó si que és un Sense Criteri. L'alerto dels perills (calor, acampada lliure...). Ens despedim.
Em dutxo. Dino 2 entrepans. A la tarda, platgeta a Saint Jean-de-Luz, no sense trobar un parell dels ja clàssics controls antiterroristes. Pel que sembla no faig pinto de sospitós, a pesar de la barba de setmana i el Ford Fiesta a lo furgo (seients posteriors plegats amb bici i maletes).
DIA 3: Ha sigut una jornada que s'ha salvat com s'ha pogut. La V.V del Plazaola m'ha costat trobar-la. He començat des de Andoain i he estat 1 h. per trobar el camí correcte. Pels interessats, millor que des de Andoain seguiu les indicacions de "Leitzaran" i al cap de 2 kms. trobaran el "Centro Turístico de Leitzaran" que pot servir com a punt de sortida. Amb aquesta hora he fet algun desnivell que altre, que sumat al que em quedava per fer, podia ser mortífer. He arrivat fins al km.7, on se m'ha acabat l'aigua. Demà faré des del km.26 fins al 7 i així l'hauré fet sencera. He anat a dinar a Donostia i he comprovat que en 2 anys ha augmentat molt l'ús de les bicis i, fins i tot, ha superat de BCN (mal que els hi farà a alguns). Nomès dir que en un semàfor hem coincidit 10 ciclistes. Seguint pels bidegorris (carrils bici) he arribat fins a Anoeta. També he pujat l'Urgull i he arribat a l'extrem de la platja d'Ondarreta, on hi han algunes figures de Chillida. Al càmping i a sopar.
DIA 4: He fet la part que em restava de la V.V. Plazaola. Per iniciar el recorregut és millor deixar el cotxe a les piscines municipals de Leitza. Una baixada et porta suaument fins al km.7. El recorregut és molt sombrejat i els 20 túnels que es passen (amb ténue il·luminació) són autèntics pous de frescor. L'humitat del Leitzaran refresca la vall.
La tornada és més dura, peró les fonts, túnels i llocs on pots mullar-te els peus al riu ho fan més fàcil. A la tarda he anat a Lezo, peró la indústria i els enormes vaixells me n'han fet allunyar fins a Hondarribia, on he fet un bany a la platja a pesar de que el temps no acompanyava (algun forro polar tímid s'ha deixat veure a la sorra). He sopat al càmping, peró aquest cop el plat combinat li ha tret la titularitat al Superbocata.
DIA 5: La nit passada va haver-hi un concert de llamps, trons i aigua, que va fer que no pogués dormir bé. A més, el matí s'ha llevat amb núvols i fort vent, fet que m'ha servit com a excusa perfecte per fer el dia de descans de bici i fer un canvi de càmping.
He carregat el ForFi (ara ja adornat amb la típica enganxina d'ovella "latxa" basca) i he posat rumb a la costa fins que ha parat al primer poble que m'ha donat bones sensacions per fer un bany. Després de pasar-ne uns quants, he parat a Deba, tot i que cal dir que nomès hi havia surfers a la platja i he sigut el primer banyista del dia. El vent i el fred ha fet que el bany ràpid. Al punt d'info he demanat sobre camping decent i me n'han nomenat 4. Dinar de tapes a la platja i rumb al primer càmping. El Camping Aitzeta està entre Deba i Mutriku. No us el recomano; instal·lacions obsoletes, parcel·les ridícules i per postres, ens posen apilotonats (hi havien moltes parcel·les lliures). A més he de veure com es comporten els meus veïns rastafaris francesos, perquè podria ser l'última nit en aquest càmping. L'únic que te de bó són les sobervies vistes sobre el mar.
DIA 6: Els veïns del càmping s'han portat molt bé (quina diferència si haguessin sigut espanyols). He anat a Azkoitia per fer la V.V. de l'Urola fins a Legazpi. Teoricament es comença des de Azpeitia per fer Azpeitia-Azkoitia-Zumarraga-Erretxu-Legazpi, tot i que la meva idea era fer un "boucle" per Ormaiztegi i tornar per Nuarbe (toma explicació!). Per tant, el punt d'inici era de poca importància, no obstant m'he equivocat i he agafat el bidegorri cap a Azpeitia (tampoc era cap problema fer el "boucle" al revés).
El problema ha sigut la pudor que fa Azpeitia; les múltiples xemeneies de les múltiples indústries fan un ambient irrespirable a ous pudrits. A més no he pogut trobar la carretera de Nuarbe i me n'he tornat pel bidegorri fins a Azkoitia, des d'on he agafat la V.V., en ascens continuat i on es pot veure perfectament l'estructura de l'antic traçat del tren, amb molts túnels (uns 20) i ponts (uns 30) en tan sols 10 kms. La V.V. es converteix en carril bici al seu pas per Zumárraga, travesant el poble i seguint fins a Legazpi pel costat de naus destartelades. Ha començat a ploure, així que he donat mitja volta enlloc de fer el boucle. En 1 h. ja estava a Azpeitia (on he dinat mirant la ceremónia d'inauguració dels JJOO de Pekín). Demà ja marxaré cap a casa. Ja que, sinó hauria d'anar a Vitória per fer un altre canvi de càmping per una sola nit. No obstant, les V.V. d'Àlava queden pendents de fer. En total han sigut uns 1900 kms de cotxe i uns 150 en bici.
DIA 2: Sortint del mateix càmping faig la Via Verda (V.V.) del Bidasoa. Esmorzo a Sunbilla i segueixo la V.V., amb una vegetació abundant, verda i frondosa. Suau pendent avall que, no obstant, no impedeix que s'hagi de pedalar. El primer obstacle és un túnel de més de 200 m. i amb curva, fet que fa que no es vegi, literalment, res. Per sort porto un lot i en surto. Cap a la meitat de recorregut el tema es complica; les obres de la Nacional fa que el camí estigui deteriorat i l'hagi de compartir amb camions.
Arribo a Bera (nomès cal destacar-ne un pont medieval a les afores), i arribem a un nou túnel (potser el sisé de la V.V.), aquest també sense llum, d'uns 150 m. i amb una sorpresa: molta aigua. La bici es para en un bassal, poso el peu a terra i sorpresa...l'aigua m'arriva al genoll!! Decideixo fer mitja volta i tornar a casa. A la tornada, no puc sortejar el túnel de 200 m., el lot ha perdut potència i sento soroll a rates. Retorno uns 3 kms. i agafo la perillosa Nacional fins a casa. Abans però, faig un amic; em trobo un noi amb un artefacte semblant a una bici, però ell està totalment estirat i pedala amb els peus per endavant. Amb el meu deficient anglès, anem junts una estona¨; és de Toulouse (d'aspecte indi no obstant) i vol arribar a Andalucía en 2 setmanes. Aixó si que és un Sense Criteri. L'alerto dels perills (calor, acampada lliure...). Ens despedim.
Em dutxo. Dino 2 entrepans. A la tarda, platgeta a Saint Jean-de-Luz, no sense trobar un parell dels ja clàssics controls antiterroristes. Pel que sembla no faig pinto de sospitós, a pesar de la barba de setmana i el Ford Fiesta a lo furgo (seients posteriors plegats amb bici i maletes).
DIA 3: Ha sigut una jornada que s'ha salvat com s'ha pogut. La V.V del Plazaola m'ha costat trobar-la. He començat des de Andoain i he estat 1 h. per trobar el camí correcte. Pels interessats, millor que des de Andoain seguiu les indicacions de "Leitzaran" i al cap de 2 kms. trobaran el "Centro Turístico de Leitzaran" que pot servir com a punt de sortida. Amb aquesta hora he fet algun desnivell que altre, que sumat al que em quedava per fer, podia ser mortífer. He arrivat fins al km.7, on se m'ha acabat l'aigua. Demà faré des del km.26 fins al 7 i així l'hauré fet sencera. He anat a dinar a Donostia i he comprovat que en 2 anys ha augmentat molt l'ús de les bicis i, fins i tot, ha superat de BCN (mal que els hi farà a alguns). Nomès dir que en un semàfor hem coincidit 10 ciclistes. Seguint pels bidegorris (carrils bici) he arribat fins a Anoeta. També he pujat l'Urgull i he arribat a l'extrem de la platja d'Ondarreta, on hi han algunes figures de Chillida. Al càmping i a sopar.
DIA 4: He fet la part que em restava de la V.V. Plazaola. Per iniciar el recorregut és millor deixar el cotxe a les piscines municipals de Leitza. Una baixada et porta suaument fins al km.7. El recorregut és molt sombrejat i els 20 túnels que es passen (amb ténue il·luminació) són autèntics pous de frescor. L'humitat del Leitzaran refresca la vall.
La tornada és més dura, peró les fonts, túnels i llocs on pots mullar-te els peus al riu ho fan més fàcil. A la tarda he anat a Lezo, peró la indústria i els enormes vaixells me n'han fet allunyar fins a Hondarribia, on he fet un bany a la platja a pesar de que el temps no acompanyava (algun forro polar tímid s'ha deixat veure a la sorra). He sopat al càmping, peró aquest cop el plat combinat li ha tret la titularitat al Superbocata.
DIA 5: La nit passada va haver-hi un concert de llamps, trons i aigua, que va fer que no pogués dormir bé. A més, el matí s'ha llevat amb núvols i fort vent, fet que m'ha servit com a excusa perfecte per fer el dia de descans de bici i fer un canvi de càmping.
He carregat el ForFi (ara ja adornat amb la típica enganxina d'ovella "latxa" basca) i he posat rumb a la costa fins que ha parat al primer poble que m'ha donat bones sensacions per fer un bany. Després de pasar-ne uns quants, he parat a Deba, tot i que cal dir que nomès hi havia surfers a la platja i he sigut el primer banyista del dia. El vent i el fred ha fet que el bany ràpid. Al punt d'info he demanat sobre camping decent i me n'han nomenat 4. Dinar de tapes a la platja i rumb al primer càmping. El Camping Aitzeta està entre Deba i Mutriku. No us el recomano; instal·lacions obsoletes, parcel·les ridícules i per postres, ens posen apilotonats (hi havien moltes parcel·les lliures). A més he de veure com es comporten els meus veïns rastafaris francesos, perquè podria ser l'última nit en aquest càmping. L'únic que te de bó són les sobervies vistes sobre el mar.
DIA 6: Els veïns del càmping s'han portat molt bé (quina diferència si haguessin sigut espanyols). He anat a Azkoitia per fer la V.V. de l'Urola fins a Legazpi. Teoricament es comença des de Azpeitia per fer Azpeitia-Azkoitia-Zumarraga-Erretxu-Legazpi, tot i que la meva idea era fer un "boucle" per Ormaiztegi i tornar per Nuarbe (toma explicació!). Per tant, el punt d'inici era de poca importància, no obstant m'he equivocat i he agafat el bidegorri cap a Azpeitia (tampoc era cap problema fer el "boucle" al revés).
El problema ha sigut la pudor que fa Azpeitia; les múltiples xemeneies de les múltiples indústries fan un ambient irrespirable a ous pudrits. A més no he pogut trobar la carretera de Nuarbe i me n'he tornat pel bidegorri fins a Azkoitia, des d'on he agafat la V.V., en ascens continuat i on es pot veure perfectament l'estructura de l'antic traçat del tren, amb molts túnels (uns 20) i ponts (uns 30) en tan sols 10 kms. La V.V. es converteix en carril bici al seu pas per Zumárraga, travesant el poble i seguint fins a Legazpi pel costat de naus destartelades. Ha començat a ploure, així que he donat mitja volta enlloc de fer el boucle. En 1 h. ja estava a Azpeitia (on he dinat mirant la ceremónia d'inauguració dels JJOO de Pekín). Demà ja marxaré cap a casa. Ja que, sinó hauria d'anar a Vitória per fer un altre canvi de càmping per una sola nit. No obstant, les V.V. d'Àlava queden pendents de fer. En total han sigut uns 1900 kms de cotxe i uns 150 en bici.
No obstant, el que més em va sorprendre van ser els metros, diminut peró amb sofàs comodíssims, i la peazo de xarxa de metro que tenen, gairebé no l'has d'esperar mai; la quantitat de gent de totes les races possibles, asiàtics, negres, blancs, indis, paquistanesos i como no, filipins/es i també lo bé que vesteix la gent, tothom amb els seus abrics, faldilletes...res de xàndals com alguns d'aquí.
A la nit vem sopar a un McDonald's del barri, pq entre els 61& del taxi més els 17& del 3days travelcard més 65 de l'hostal el pressupost no estava per bromes. Fins i tot al McDonald's vem sentir castellà, una plaga. Ens vem dormir a les 12, en unes lliteres d'un soroll perturbador, al igual que perturbador va ser l'esmorzar, Bimbo amb mantega i mermelades, boníssim!!
Vem menjar falafel i vem comprar un tuper de maduixes. Si!! Desprès vem anar al centre i vem fer un café amb llet al Starboucks (molt originals no som). Atenció al peazo pot de cocacola xxl que ens van servir els cabrons. Massa llet, exagerats. Aixó si, com un bon british, vaig sortir a l'Avinguda i vaig caminar bevent el "cafè", que va durar 2 hores. Desprès, visita obligada i veloç al British, ja que la llet feia de les seves. A les 6 venien els nostres amics a l'hostal, vem anar-hi peró el colega de Lewes no havia confirmat la reserva. Putu pinche! Així que vem buscar un altre hostal per ell a 20 minuts caminant. Put Rihana!! Quin anglès per déu!!
Últim dia a la Gran Londres, de la capital menys europea, de la ciutat que no dorm, o que es desperta de nit, del transpot públic, dels cafès gegants, de les festes a les 8 de la tarda, les limusines, les races, de la gran metropoli europea, de Candem i de Portobello, de les samarretes del Lebowski (que cracs!!), dels 4 aeroports, dels sofàs al metro i de l'elegància en el vestuari. Una gran ciutat. molt gran potser massa estrès, peró per uns dies, impressionant!!
Pel que fa a la prostitució del barri, la veritat és que és molt curiós i hi vaig anar més d'un dia bàsicament perquè és algo que aquí no es veu d'aquesta manera tant natural. Pels tafaners que hi vagin a veure teta, la veritat és que s'emportaran una desil·lusió ja que el 80% d'elles són dones de més de 50 anys i amb problemes d'obesitat. Així que poca cosa més cal comentar d'aquesta zona. 
El cor de la ciutat és la Plaça Dam, una plaça molt viva on a tot hora si poden veure espectacles, pallassos, malabaristes... la plaça en sí no és espectacular peró si que es molt gran. Des d'allà surt l'Avinguda Damrik on hi ha bons restaurant, botigues de patates fregides i el museu del sexe (bàsicament divertit) entre d'altres.
Nosaltres vem comprar un abonament que per uns 50 euros vem poder pujar il·limitadamen a tots els tranvies i entrades gratuïtes a molts museus, com el Rijkmuseum, (amb obres excel·lents), el Stidelijk (art contemporani, molt divertit pel meu gust), el museu d'història jueva (arrossegat per les peticions de la senyora) o el museu històric d'Amsterdam (on fins i tot tenen un apartat dedicat a l'Ajax). Per anar al Museu Van Gogh (excel·lent) o la Casa Ane Frank si que cal pagar peró mereix la pena, perquè en el segon cas, la casa l'han conservat molt bé.
Vem anar a l'hotel Lar do Areeiro de la Praça Francisco Sa Carneiro, un bon lloc, econòmic, net i amb aire, aixó si, força sorollós, bàsicament perque és un lloc transitat i allà els taxistes van amb els Mercedes de fa 25 anys, no em feu dir el perquè, però així és, i clar, no són silenciosos precisament. Per sort a 100 metres de l'hotel hi havia un parking descobert que per 4 euros al dia et deixaven guardar el cotxe (baratíssim!!).
Per l'hora de dinar el millor es ficar-se a les pastisseries i demanar "O prato do dia", plat econòmic i amb unes racions força bones. N'hi ha per tot arreu.
Nosaltres ens vem introduir en ple barri gay i ens vem ficar a un baret molt divertit de lesvianes, on just a fora del bar hi havia una paredeta de musclos. Des de dintre podies demanar musclos de la paredeta de fora i menjar-te'ls. Molt lèsvic.
