CRACÒVIA (NOVEMBRE 2009)

La visita a Cracòvia és deguda a la visita d'un amic que està d'Erasmus estudiant en aquesta ciutat. Volar a aquesta ciutat des de Catalunya és sinònim de fer escales i jo vaig optar per Lufthansa, primer fent escala a Frankfurt i de retorn a l'espectacular aeroport de Munich (amb diaris i cafè gratuïts pels clients de Lufthansa), fet que encara accentua més la diferència amb el petit aeroport de Cracòvia, que ni tant sols té escales mecàniques. Vaig dormir a casa seva, compartida amb dues noies poloneses, una de les quals nomès parlava polonès. El primer que sorprèn de Polònia són els preus regalats que hi han tenint en compte els sous d'Europa Occidental, us posaré els preus en Zlotis, per tenir euros ho heu de dividir entre 4. No estavem al centre sinó a 15 min. en tranvia del centre (el tranvia és molt antic però tremendament puntual i sense calefacció).

De Cracòvia cal destacar dos barris, el Casc Antic (que a pesar del nom és el més cuidat), amb la Plaça del Mercat i els carrers adjacents com a principal reclam turístic. D'aquests carrers en destaca Florianska, on hi han excel·lents clubs i pubs. Atreviu-vos a entrar en les petites entrades que dóna a patis interiors, on hi han botigues diverses i més bars. Un altre dels llocs al que recomano una visita és el Bunkier Sztuki a la Plaça Szczepański , amb exposicions força interessants. Una birra al bar del costat és una bona manera d'acabar la visita cultural. Si aneu cap a l'estació de trens Glowny, just al costat hi ha el centre comercial més gran de la ciutat, amb Zara's, Bershka's, Swarowski... si algú aixequès el cap...!! Si hi aneu a l'hivern (com jo) és un bon refugi, ja que a dintre pots anar amb màniga de camisa.

Al sud del barri hi ha el castell de Wawel, amb un patí interior magnífic i una visió fantàstica del Riu Vístula (Wisla), que per cert, està perfectament acondicionat que passajar-hi pels voltants, amb gespa, carril-bici... El castell de nit és extraordinari.

L'altre barri a veure és Kazimierz. Aquesta zona està més trillada i és l'antic barri jueu que tant va patir l'època nazi a la zona. S'en conserven alguna llibreria, algun restaurant i diverses Sinagogues, concretament a l'Antiga hi ha el Cementari jueu (5 zl) més antic d'Europa, amb tombes del s.XVI (ús obligatori del casquet jueu). En aquesta zona hi han nombrosos restaurant pels que es pot menjar per menys de 20 zl per cap. També està ple d'antiquaris i de petites exposicions interessants. El local més destacat al meu entendre és l'Alchimia, al carrer Estery, on a part d'una música i decoració dels anys 50 hi ha una sala al soterrani on setmanalment fan concert de Jazz amb músics europeus. Destaco que en tots els bars i pubs que he anat, no n'hi ha hagut cap que m'hagi desagradat.

Sobre els altres barris, n'hi ha en que es nota una empremta soviètica, amb edificis característics del règim i on es veuen moltes unitats d'una espècia versió del Seat Panda, però amb el motor al darrere.

Per visitar els dos indrets més turístics fora de la ciutat s'hi pot anar perfectament sense un viatge organitzat, aixó si, heu de tenir paciència amb els trens.

Un d'ells és Auschwitz (gratuït), s'hi pot anar amb tren, baixant a Oswiecem (és l'última parada del recorregut), el trajecte pot durar entre 1h1/2 i 2h, depèn de circumstàncies que encara no he entès, però el retorn és molt més lent que l'anada (en certs moment no crec que vagi a més de 20 km/h). Aquest és el camp amb més millora per Polònia, ja que són trens antics, dièsels i no especialment puntuals; aixó si, són molt còmodes. De l'història d'Auschwitz poc en puc dir que no sapigueu, nomès que hi ha dos espais allunyats per uns 2 km (conectats amb busos gratuïts); el primer, els barracons són més soferts, i hi havien, presos polítics, dones, nens... ara aquests barracons són petits museus, on es poden veure fotos de les víctimes i pertinences dels mateixos (cabells, cames de fusta, ulleres, maletes, sabates, respalls i milers de sabates de nen petit) poc aptes per a sensibilitats toves. També es pot veure el crematori.

L'altre camp, és més gran i és on hi havien la majoria de víctimes, una esplenada de desolació, amb l'antiga via del tren del mai retornar que devideix l'espai en dos, la torre de control, les sales de gas destruïdes...xafem la mateixa terra que ells, mig segle desprès japonesos tiren fotos, abans, nazis assessinaven amb impunitat. Es pot tornar al poble caminant des d'aquí, Oswiecem (Auschwitz en alemany), que encara conserva el nom.

L'altre visita fora de la ciutat són les mines de Sal de Wieliczka (70 zl), les més grans d'Europa, amb nombroses figuretes fetes de sal i sobretot, una esglèsia contruïda a 100 m. sota terra, obra dels miners. Espectacular. Es baixa per escales convencionals. No obstant la pujada és de lo millor, puges en un ascensor per 6 persones, atapaït, que veien en ocasions l'exterior de l'aparell puges a tota castanya. Un Dragon Kahn sota terra. Per anar-hi, s'agafa el tren en direcció a aquest poble (també és l'última parada del recoregut).

ROMA (OCTUBRE 2009)

DIA 1 Miquel i un servidor vem sortir direcció Roma des de l'aeroport i tot i sortir amb mitja hora de retràs, la veritat és que va ser un vol excel·lent, excepte per un xavalin que se'ns va enxufar amb nosaltres a l'aeroport i no el vem poder despistar fins a Ciampino. Vem agafar un bus de la companyia Schuttle (4 euros el trajecte) i ens va deixar a l'estació de Termini. A uns deu minuts, prop de la parada de metro de Castro Pretorio, teniem el nostre Hotel, el Tre Stelle, un hotel estrany, ja que l'edifici és compartit per 2 hotels més i l'ascensor no et deixava a les plantes exactes, sinó al replà anterior o següent. No obstant, i a pesar d'uns esmorzars pobres i d'unes tovalloles que en realitat eren estovalles, la nostre estada va ser correcte. Vem dinar qualsevol cosa i vem marxar cap al Vaticà. Tot i que s'havia de fer una llarga cua per entrar, la veritat és que amb 10 minuts ja estavem a dins, això si, amb control de seguretat tipo aeroport. El primer que vem fer va ser pujar a la Cúpula, on desprès de 550 escales es pot veure la millor vista de Roma, amb la gran Piazza di San Pietro i tota la ciutat al fons. A dalt resulta dificil moure's ja que s'acumula molta gent per tirar fotos i descansar de la pujada. Un cop a baix, visita a l'esglèsia, que destaca sobretot pel seu tamany, i per algunes obres força destacades. No obstant el plat fort estava per arribar. Per internet vem comprar les entrades per veure els Museus Vaticans de nit i va ser tot un encert. És, sense cap tipus de dubte, una bacanal d'art que sobrepassa qualsevol cosa vista per un servidor fins ara. No nomès, la Capella Sixtina, que vem estar admirant durant una hora, sinò també les sales de Rafael, una maravella. Desprès de tantes emocions, retorn a l'hotel, abans però vem parar a sopar al que resultaria, a la llarga, el millor lloc on menjar dels que vem trobar, es tracta del Pizza Fantasy, al número 41 de la Via Volturno. L'especte del lloc deixa molt a desitjar, inclús les pizzes no són gran cosa, però tenen una entrecot de "vitela" espectacular i un vi Merlot que és possiblement el millor vi que he provat mai, i aixó que ja començo a tenir el cul pelat de catar-ne. Realment aquest lloc és un caball guanyador. L'endemà, repetiriem al mateix lloc.

DIA 2 Pel matí vem visitar el Colisseu, el Foro Romano i Palatino, sobre el primer la veritat és que està bastant fet caldo de dintre però s'hi ha d'anar, en realitat lo millor són el Foro i el Palatino, on pots olorar l'antiguitat del lloc (moltes columnes són del S.III a.C). És un lloc per estar-s'hi tot el matí i disfrutar de cada moment d'història. Per dinar, al estar molt prop del centre, vem anar a un lloc curiós; a Piazza di Pietra hi ha un petit lloc (tan sols 2 tauletes) on fan entrepans a l'instant i on pots veure tot el procès d'elaboració, són vegetarians i molt sabrosos. Per la tarda visita a la Fontana di Trevi, un altre pes pesat de Roma, la font és realment impresionant ja que ocupa més de la meitat de la Plaça i està plena de gent a totes hores. Com no, vaig arribar a tirar 3 monedes (potser masses?). Desprès, vem anar a Piazza Spagna, on destaca la seva escalinata i l'ambient que hi ha, fins i tot vem anar uns 20 minuts a missa a l'esglèsia que corona les escales. Per la nit, vem intentar buscar algo de festa, però la recerca va ésser infructuosa. Mentres buscavem, vem arribar a noves conclusions, 1. Roma és una ciutat molt poc il·luminada de nit, 2. tots els cotxes són super petits i el rei és l'smart, a part de les motos, 3. ser escombriaire a de ser complicadíssim, ja que està ple d'adoquins i entre un i l'altre és dificilíssim netejar, 4. Birra Moretti és la millor cervesa italiana de llarg.

DIA 3 Aquell dia ens vem llevar una mica més tard i vem anar fins a l'estació de Metro de Piramide i des d'allà, bus fins a les catacumbes. Nosaltres vem anar a veure les de San Callisto i estan força bé ja que són visites guiades amb diferents idiomes i t'expliquen l'història del lloc. És força interessant i crec que val la pena anar-hi. De retorn, visita a l'oblidat Circus Maximus, que bàsicament seria un descampat molt gran i sense massa interès. Visita a Piazza Navona, un lloc entretingut amb mims i tot un seguit de personatges diversos, tot i que el que més ens agradar són els gelats, ja que no t'hi posen una bola, d'allò se'n podria dir gairebé meteorit. Tot seguit, Campo de' Fiore, la plaça i els seus voltats són molt animats amb botigues variades i diverses enoteques, a les que vem haver d'entrar. Segurament és la zona més agradable de Roma al meu entendre. A la Via della Cuccagna hi ha una botiga de barrets i boines que resulta irressistible.

Per sopar vem anar a la que segons les guies és la millor pizzeria romana, Pizzeria da Baffetto a Via del Governo Vecchio. Es tracta d'un lloc entranyable, on Roberto un yayo d'uns 75 anys porta la batuta carismàticament. Un cop feta la cua per entrar, a dintre has de seure amb altre gent a taula, ja que les taula són de 4-8 persones i han d'estar plenes peti qui peti. Sobre les pizzes, realment són bones, però n'estic convençut que en el centenar o milers de pizzeries romanes, n'hi ha alguna que les supera, ja que no són extraòrdinaries. Per 10 euros pots sopar si vols.

DIA 4 Aquell matí estava reservat al barri de Trastevere i va ser la decepció del viatge, tot i que ho pinten com un Gràcia barceloní, en realitat es tracta d'una zona pensada pels guiris, que en temporada baixa té uns aires fantasmagòrics i on els nombrosos bars i restaurants, estan desertics. Des d'aquest barrí vem pujar fins a Piazza Garibaldi, per una zona agradable i verda, però que incita a la desorientació. Ja que vem estar més de mitja hora sense anar pel camí correcte. No obstant, des de dalt es poden veure unes bones vistes i disfrutar de tranquilitat. Aquí ens va començar a diluviar i els plans van haver de variar, desprès de comprar un paraigua de usar i tirar de 5 euros, vem haver d'improvitzar, primer vem anar al festival de cinema asiàtic, concretament una peli indonèsia. Desprès, vem anar a fer una copa de vi i com que estavem prop de Baffetto, vem tornar a sopar a la Pizzeria.

DIA 5 Últim dia, continuava plovent, vem anar a Castel Sant'Angelo, els interiors no maten i l'única cosa interessant és una col·lecció d'armes i espases de segles passats i la vista que es veu. Per la resta, els 7'5 euros de l'entrada resulta excessiva. No obstant, s'ha d'anar a la zona, ja que el pont de Sant'Angelo és una maravella, amb figures a banda i banda de pont. Desprès vem anar direcció Piazza dei Popolo, la zona entremig d'aquests llocs és la zona pija, i si pot veure la botiga de Ferrari i altres locals no massa econòmics, no obstant, al ser l'últim dia, ens vem regalar i vem anar a l'Enoteca Antica al carrer Corce cantonada amb Boca di Leone. La decoració és íntima i mostren la seva col·lecció de vins italians amb ostentositat, el menjar és correcte. En acabat, arribem a la freda i destartalada Piazza dei Popolo i retorn a l'hotel per agafar la maleta i anar cap a casa.