Vem esmorzar i vem anar a l'Hotel D'Amsterdam (que originals que són), un hotel petit, d'habitacions minúscules, amb grans finestres (como totes allà), silenciós, amb bon esmorzar i amb una propietària que rondava els 60 anys amb uns escots més que generosos, al igual que el maquillatge. Estavem situats molt a prop de Leidseplein, una plaça amb un ambient fabulós durant el dia i la nit. Un cop situats i tenint controlats les línies de tranvia vem sortir a empapar-nos de la ciutat.
El que sobta més de la ciutat és la quantitat de bicicletes que hi ha. Tothom va en bici, mestresses de casa, iaies, executius, estudiants,...tothom no hi ha excusa. Si has d'anar a buscar els nens a l'escola et poses un carretó tapadet darrere la bici amb 2 bancs i ja pots dur els nens. Si has de dur material, el mateix peró en plan industrial. De cotxes en circulen pocs, nomès furgonetes comercials, i molt poc cotxe privat. Quina enveja. Si plou, obren el paraigua i continuen pedalant, mentres, potser, xerren pel mòbil. Van ràpids i son habilidosos i més tenint en compte la quantitat de Coffee-Shops i als seus efectes col·laterals, que si ho sumem amb els perillosos rails dels tranvies i la mullena constant dels carrers, fan que siguin autèntics malabaristes sobre les dues rodes.
De la ciutat d'Amsterdam, una de les coses que més gràcia em feien era veure el barri vermell i la veritat és que va ser força defraudant. Els coffee-shops que hi han (la majoria estan en aquest barri) són la majoria uns "antros" i per trobar-ne algún amb certa sensació de bar decent has de sortir del barri.
Pel que fa a la prostitució del barri, la veritat és que és molt curiós i hi vaig anar més d'un dia bàsicament perquè és algo que aquí no es veu d'aquesta manera tant natural. Pels tafaners que hi vagin a veure teta, la veritat és que s'emportaran una desil·lusió ja que el 80% d'elles són dones de més de 50 anys i amb problemes d'obesitat. Així que poca cosa més cal comentar d'aquesta zona. 
El cor de la ciutat és la Plaça Dam, una plaça molt viva on a tot hora si poden veure espectacles, pallassos, malabaristes... la plaça en sí no és espectacular peró si que es molt gran. Des d'allà surt l'Avinguda Damrik on hi ha bons restaurant, botigues de patates fregides i el museu del sexe (bàsicament divertit) entre d'altres.
Nosaltres vem comprar un abonament que per uns 50 euros vem poder pujar il·limitadamen a tots els tranvies i entrades gratuïtes a molts museus, com el Rijkmuseum, (amb obres excel·lents), el Stidelijk (art contemporani, molt divertit pel meu gust), el museu d'història jueva (arrossegat per les peticions de la senyora) o el museu històric d'Amsterdam (on fins i tot tenen un apartat dedicat a l'Ajax). Per anar al Museu Van Gogh (excel·lent) o la Casa Ane Frank si que cal pagar peró mereix la pena, perquè en el segon cas, la casa l'han conservat molt bé.
El que si no us cansareu de veure són els canals, n'hi ha per tota la ciutat i estan molt ben conservats, sobretots els del sector oriental, com Prinsengracht entre d'altres.
No és una ciutat gran, amb 5 dies ho tens tot vist fins i tot els museus, l'últim dia ja que haviem recorregut museus, barri vermells, jardins, parcs (com Vondelpark, una maravella on hi ha gent fent futing i com no, en bici) i tot vaja. Voliem anar a Den Haag (La Haya), peró el tren valia una pasta (40 euros anar i tornar per cap) i així que vem decidir anar a un barri que segons la guia tenia un encant arquitectònic fascinant. Resultat: una merda. El barri en qüestió és IJburg i és terreny guanyat al mar amb blocs de pisos a la espanyola, és a dir, sense encant.
Amsterdam és una ciutat cara i més si no accepten la Visa, com és el cas de la majoria d'establiments (i també de l'hotel). Per menjar recomano una especie de Bocateries que fan entrepans excel·lents i també sopa calenteta (s'agraeix i més per Novembre) a un preu assequible. Si voleu un lloc animat i on acceptin Visa (al final del viatge resultava més important aixó que no el preu o la qualitat) aneu a un Pub-Restaurant irlandès situat a Leidseplein, on t'atenen cullunadament i les racions son importants.
Un altre fet a destacar és l'alçada de la gent, hi havia dies en que al tranvia erem les persones més baixes, incloent-hi dones i iaios. Una altre fet fascinant va ser el bilingüisme que existeix ja que tant pots sentir a gent parlar en holandès com al cap de cinc minuts parlant amb anglès. Per sort, perque si ens hem de fer entendre amb holandès ho porto arreglat.
Vem anar a l'hotel Lar do Areeiro de la Praça Francisco Sa Carneiro, un bon lloc, econòmic, net i amb aire, aixó si, força sorollós, bàsicament perque és un lloc transitat i allà els taxistes van amb els Mercedes de fa 25 anys, no em feu dir el perquè, però així és, i clar, no són silenciosos precisament. Per sort a 100 metres de l'hotel hi havia un parking descobert que per 4 euros al dia et deixaven guardar el cotxe (baratíssim!!).
Per l'hora de dinar el millor es ficar-se a les pastisseries i demanar "O prato do dia", plat econòmic i amb unes racions força bones. N'hi ha per tot arreu.
