Desprès d'uns dies de reflexió no podia deixar escapar l'oportunitat de travessar mig món i plantar-me en un oasis dins el sud-est asiàtic. Una aventura temerària i una mica boja (molt boja segons alguns), però que em venia de gust. Ocasions com aquestes s'han d'agafar a pesar dels nervis a la panxa. No pensar gaire i tirar-si de cap i així ho vaig fer.
Tothom m'havia parlat molt bé de Singapur Airlines, així que alhora de triar vol la decisió va ser fàcil, un cop a dins, un avió de 3 rangleres de 3 seients cadascún ens esperaven. Una pantalla a cada seient i joystick per triar i remenar entre centenars de pel·licules (la segona de Mil·lenium a l'anada i Los Ojos de Julia a la tornada), cançons (bàsicament Zaz i Rosendo (!!)), sèries i jocs (molt Tetris i Escacs). També m'havien parlat molt bé de les "azafates" i inclús algú les va titllar de geishas. No obstant, van amb un vestit jaqueta florejat vuitantanyero i això si, uns recollits de cabells impecables. El menjar a l'avió millor que en altres companyies la veritat. La única pega, és que a pesar de la mitja pastilla de dormir a l'anada no em vaig aconseguir dormir gens i el viatge es va fer llarg (14 hores), molt llarg. Un cop s'està sobrevolant Singapur, es pot veure la gran font de riquesa del país, centenars, potser milers de petits punts de llum sobre el mar, que un cop anem descendint acaben sent gran vaixells de càrrega que paren a Singapur, el port més gran del món. Realment és una burrada la quantitat de trànsit marí que hi ha.
L'Aeroport de Changi és enorme, gegant i és una maravella, tot i que s'aprecia més de tornada (control de seguretat a la porta d'embarcament, tren bala entre terminals i entre portes d'embarcament, mitja dotzena d'ordinadors gratis en cada porta, terra de moqueta, música chill-out xinesa i inclús pantalles tàctils als lavabos per posar nota al servei de neteja). Allà m'esperaven. L'Hotel on em vaig allotjar és el Value Nice, situat a Balestier Road, a uns 15 minuts del centre en bus. No obstant l'hotel estava força bé, amb un aire acondicionat tot-poderòs i un lavabo minúscul, amb dutxa-water-lavabó enganxat i sense cap tipus de separació, amb lo qual quan et dutxaves es mullava absolutament tot. A més, just al costat de l'hotel hi ha una botiga d'arròs, és a dir, venen arròs embolicat amb una fulla per anar menjant pel camí
Amb el jet lag i una xafogor de mil dimonis (passar del febrer català a aquella temperatura d'allà va ser un petit trauma), vaig anar a visitar Orchard Road, el carrer més comercial, amb decenes de centres comercials que es converteixen en refugis per la calor. Tot està impecable, netíssim. I el més xocant és que és una ciutat molt molt verda, inclús neix molsa de les escorces dels arbres, i és que amb aquest clima (pluja i xafogor) els arbres estan perfectes.
El segon dia vaig anar a Chinatown, un barri de cases baixes, tot i que no és massa sorprenent, ja que Singapur ja és molt xinesa, per tant no notes massa la diferència. Vaig anar al Museu que resumeix l'història d'aquest barri, però no és massa interessant, ja que d'història no en te massa (un segle).
El dia següent va tocar anar a Little India, el que és el barri més gratificant de tots. És ben bé trobar-se a l'India. El menjar (recordeu no agafar l'arròs amb la mà esquerra, tampoc olvideu que no hi han tovallons i que t'has de netejar a unes piques que hi han a tots els restaurants), les persones, els mercats, els temples...
Ja havien passat uns dies i ja estava força habituat al menjar del país, bàsicament xinès però amb influències dels països veïns. Habitualment dinava a la cantonada de l'hotel, un típic restaurant sense portes ni finestres en que hi han 4 paradetes diferents (menjar indí, de fideus, d'arròs i de begudes). Jo habitualment agafava el d'arròs, es tracta d'una base d'arròs blanc al mig, amb tres acompanyaments, que podia ser carn, verdures, salsa... resultava força econòmic (uns 5 euros), perquè a pesar de que Singapur és la tercera ciutat més cara d'Àsia, pots sobreviure bé sense gastar molt, ja que el transport també és barat (anar a l'Aeroport amb taxi: 8 euros i el tren i els autobusos també són potser la meitat de barats que aquí). A més, en tots hi ha aire acondicionat, fet que resulta imprescindible. Pel tren i el bus funciona amb una targeta recarregable que et cobra segons els kilometres que hagis fet. Ja anava amb una targeta de resident a Singapur i part de posar el nom posava frases motivants d'un mateix (treballa dur, és honest, dóna el millor pel país...). A més, no cal treure la targeta del moneder, el lector te la detecta igualment.
El cap de setmana vaig anar amb Tiger Airlines (el nom espanta una mica) fins a l'illa tailandesa de Phuket, un cop allà el temps es va alentir; tot és molt pausat. Vaig anar amb bus a Phuket Town i el panorama era desolador, brutícia, pudor i racons amb petits abocadors incontrolats, cables elèctrics per centenars, gent dormint a qualsevol lloc...horrible. A més, tenen l'habilitat de fer el menjar especialment picant, que barrejat amb la calor, causa una sensació semblant a un volcà quan escup lava.
Per sort, el meu hotel estava a Patong, un lloc molt molt turístic que intenten dissimular una mica de cara als visitants. Vaig agafar un "tuk-tuk", que és un taxi amb forma de moto-carro i on s'ha de pactar el preu abans de pujar, el trajecte és al·lucinant, quantitat de motos amb 3 persones a sobre, sidecars amb txiringuito de menjar enganxat a la moto i una odisea de tuk-tuks, camions i pick-ups amb gent enfilada al malater.
Vaig dormir a "Sleep With Me" (el nom de l'hotel i les anècdotes a partir d'aquest valdrien un capítol a part), un hotel amb una excel·lent relació qualitat-preu que queda a uns 15 minuts caminant del centre, però que degut a la xafogor és millor agafar un tuk-tuk (preu entre 150 i 200 bahts) o aprofitar el cotxe que surt gratuit de l'hotel 3 cops al dia cap a la platja. Si us allotjeu aquí, podeu menjar força bé a Le'Laytong un restaurant a uns 100 metres de l'hotel, a la transitada Paranambee Road.
En definitiva, la primera visita al centre va ser molt diferent al que m'esperava, sobretot per la quantitat de gent europea que hi havia (algun cop els restaurants no hi havia ni un asiàtic excepte els trebaballadors) i perquè la majoria del comerç és ambulant, amb paradetes de tot tipus, inclús agències de viatge ambulants, on vaig contractar dues sortides pel dia següent: James Bond Island i Fantasea. La primera va ser molt xula, una furgoneta em va recollir a l'hotel i primer vem anar a veure uns micos que estan al voltant d'unes coves i desprès de dinar, amb un barquet anem a l'illa on es va rodar una pel·li de James Bond l'any 1978. Desprès de veure-la, es para a un poblet que en va sortir mal parat del tsunami i pots endinsar-t'hi i veure com viuen, fent vida a terra, sense cap porta i rodejats de restes d'antigues cases destrossades.
La segona de les excursions és Fantasea. A no ser que hi aneu amb nens no cal anar-hi. Pagues molt per veure un espectacle d'elefants que es pot veure en qualsevol zoo. Això si, el teatre en que es fa és molt maco i tot està muntat tipo Port Aventura. Sembla impossible que tant a prop de la inmundícia hagin fet aixó; però aquí el turista s'ha de sentir el rei i alguns segur que se'n senten.
També vaig poder anar a la platja de Patong, segurament l'aigua més calenta en que m'he banyat mai i on tot està muntat per la distracció dels blanquets, milers de tombones, molta gent venents xorrades, motos d'aigua, et canvien la sombrilla... De nit tot canvia i la sorra es converteix en un gran pub, amb dj's de tot el mon, cervesa barata i prostitutes esperant. Si vas pels carrers de festa, el panorama no és massa diferent, qualsevol pub te go-go's i enlloc de donar-te flyers per begudes, t'ensenyen les fotos de les noies i/o ladyboys. Els carrers bullen de gent blanca alcoholitzada. Platja d'Aro és un txiki-park comparat amb això. Davant tota aquesta activitat, decideixo anar a l'hotel, que ja soc massa gran per tanta festa.
Sobre la fama de "prostituir menors" que te Tailàndia, la veritat és que no m'ho va semblar, això si, la professió és molt més visible aquí. A més, es pot veure gent que dina, sopa, va al cine amb elles. Una manera extranya de passar les vacances.
A la tornada a Singapur, la ciutat encara sembla molt més maca, ja que si ho compares amb Tailàndia, no hi ha color. Estava ennuvolat i vaig prendre una decisió valenta: anar a correr. Armat amb mig litre d'aigua, al cap de 5 minuts ja estava completament empapat, per sort, pels voltants del Singapore Flyer, hi ha uns jardins amb palmeres, verdor i el riu, per on circulava una mica d'aire; a més, hi havia més gent corrent, així que ja no era l'únic boig. A més, no semblen grans atletes i adelantava a tothom amb certa facilitat.
L'endemà vaig anar al Zoo, realment és un lloc preciòs amb moltes espècies espectaculars, a més, com la vegetació de Singapur ja de per si és molt verda, al Zoo les espècies semblen que convisquin en el seu hàbitat. Desprès vaig pujar al Singapore Flyer (la nòria més gran del món), la veritat és que és una experiència formidable veure els gratacels amb el riu, el circuit de F1 i tot tant gran. Dintre de cada cabina de la nòria hi caben 28 persones i triga 30 minuts en donar la volta. L'endemà vaig visitar Marina Bay Sands, realment de dintre és espectacular i quan puges al pis 64 (l'ascensor triga uns 15 segons) per veure les vistes és increible. Realment estàs molt més amunt que la nòria i les vistes són encara millors. En conclusió, crec que no cal pujar a la nòria si també puges a Marina Bay. A més, dins Marina Bay vaig veure un indicador que posava Restaurant Santi (al tornar vaig saber que Santi Santamaria va morir a Singapur quan jo estava allà). Casualitats desagradables.
També vaig tenir temps d'anar de festa, vaig anar a la zona on hi ha Movida i Boiler. Aquí la majoria de gent compra tota l'ampolla de d'alcohol i si no se l'acaba hi posa el nom en una etiqueta (en el meu cas, va caure un Martell, una marca de cognac amb força tirada per allà), que pagues a un preu astronòmic (calculeu uns 130 euros) i es barreja amb té (el bar et convida a gerres i gerres de té mentrès no t'hagis acabat l'ampolla d'alcohol).
Un altre lloc que cal anar a passar el matí és Sentosa, una illa artificial amb un jardí copiat del Parc Güell i diverses atraccions fluixetes. El millor d'aquest lloc és l'Aquarium, on hi han autèntiques maravelles sota l'aigüa. Per acabar, l'últim dia vaig anar al Bird Garden, una espècie de Zoo d'aus, que està molt lluny i no és massa enriquidor (sobretot si ho comparem amb el Zoo).
En definitiva, dues setmanes enriquidores, convivint únicament amb anglès (el meu récord) i no tant sols amb això, sinó que el meu anglès és d'EGB completament. En tot cas, us dono un parell de detalls de com parlen anglès a Singapur (és antiga colonia i tothom parla un excel·lent anglès, tot i que s'escolta molt de xinès també): Okay es diu Okeee i per tant Sunday es diu Sundeee. Think es pronuncia Tink. Conclusió: per dir Thursday, s'ha de dir "Tursdeee". Vaja, que poc anglès que sé i arrivo allà i resulta que tot es pronuncia diferent. A més, també parlen "Singlish", vaja que de tant en quant et foten una paraula en xinès allà al mig i es queden tant amples (això em sona al que fem a Catalunya...). Ara ja es pot dir que sóc un Ang Moh.
L'endemà vaig anar al Zoo, realment és un lloc preciòs amb moltes espècies espectaculars, a més, com la vegetació de Singapur ja de per si és molt verda, al Zoo les espècies semblen que convisquin en el seu hàbitat. Desprès vaig pujar al Singapore Flyer (la nòria més gran del món), la veritat és que és una experiència formidable veure els gratacels amb el riu, el circuit de F1 i tot tant gran. Dintre de cada cabina de la nòria hi caben 28 persones i triga 30 minuts en donar la volta. L'endemà vaig visitar Marina Bay Sands, realment de dintre és espectacular i quan puges al pis 64 (l'ascensor triga uns 15 segons) per veure les vistes és increible. Realment estàs molt més amunt que la nòria i les vistes són encara millors. En conclusió, crec que no cal pujar a la nòria si també puges a Marina Bay. A més, dins Marina Bay vaig veure un indicador que posava Restaurant Santi (al tornar vaig saber que Santi Santamaria va morir a Singapur quan jo estava allà). Casualitats desagradables.
També vaig tenir temps d'anar de festa, vaig anar a la zona on hi ha Movida i Boiler. Aquí la majoria de gent compra tota l'ampolla de d'alcohol i si no se l'acaba hi posa el nom en una etiqueta (en el meu cas, va caure un Martell, una marca de cognac amb força tirada per allà), que pagues a un preu astronòmic (calculeu uns 130 euros) i es barreja amb té (el bar et convida a gerres i gerres de té mentrès no t'hagis acabat l'ampolla d'alcohol).
Un altre lloc que cal anar a passar el matí és Sentosa, una illa artificial amb un jardí copiat del Parc Güell i diverses atraccions fluixetes. El millor d'aquest lloc és l'Aquarium, on hi han autèntiques maravelles sota l'aigüa. Per acabar, l'últim dia vaig anar al Bird Garden, una espècie de Zoo d'aus, que està molt lluny i no és massa enriquidor (sobretot si ho comparem amb el Zoo).
En definitiva, dues setmanes enriquidores, convivint únicament amb anglès (el meu récord) i no tant sols amb això, sinó que el meu anglès és d'EGB completament. En tot cas, us dono un parell de detalls de com parlen anglès a Singapur (és antiga colonia i tothom parla un excel·lent anglès, tot i que s'escolta molt de xinès també): Okay es diu Okeee i per tant Sunday es diu Sundeee. Think es pronuncia Tink. Conclusió: per dir Thursday, s'ha de dir "Tursdeee". Vaja, que poc anglès que sé i arrivo allà i resulta que tot es pronuncia diferent. A més, també parlen "Singlish", vaja que de tant en quant et foten una paraula en xinès allà al mig i es queden tant amples (això em sona al que fem a Catalunya...). Ara ja es pot dir que sóc un Ang Moh.
