TORINO (OCTUBRE 2015)

Els que creguin de Torino és una ciutat grisa i poc interessant s'equivoquen moltíssim. Si bé no té la monumentalitat d'altres ciutats italianes, te molts punts d'interés.
El triangle entre l'estació de Porta Nova, Piazza Castello i la Piazza Vitorio Veneto són plens d'ambient a totes hores en els seus carrers en que destaquen els kilometres i kilometres d'arcades, inclús allunyant-nos del centre (només cal veure el llarg Corso Vitorio Emanuele II).
L'edifici més emblematic és la Mole Antonelliana, on també si troba el recomanable museu del cinema. Per veure bones vistes es pot pujar a dalt qmb un minúscul ascensor i una llarga espera, peró jo us recomano travessar el pont Vittorio Emanuele II (de pas visitar l'esglesia curiosa de la Gran Madre i pujar pel carrer del costat fins a un mirador on es pot veure tota la ciutat (i amb molta sort els Alps).

Per menjar el Porto di Savona trobareu una excellent relació qualitat-preu-tradició (situat a la Piazza Vitorio Veneto).

Pels amants del shopping trobareu el vostre paradís de moda italiana a l'elegant Via Roma i voltants (a preus prohibitius cal dir-ho).

En definitiva un molt bon lloc per una escapadeta.de cap de setmana.

FEZ (JUNY 2015)

Primera visita a Marroc i sorpresa més que agradable.
La medina de Fez és un laberint, una teranyina gegant de carrers estrets, encurvats i amb molta gent. Trobar un lloc resulta impossible i preguntar no és una bona opció ja que llavors et porten on ells volen.
Nosaltres ens vem allotjar en l'excel·lent Dar Dalila, un petit riad de 4 habitacions i regentat per fa poc per un francés. Carrer tranquil, peró alhora prop dels carrers més concorreguts.
La ciutat està bastant bruta i alguns fets poden sorprendre (vendre peix al mig del sol, carn fora de neveres, carn de camell...) peró alhora és una maravella descobrir nous racons a cada pas. Els preus baixos i la qualitat d'alguns dels seus productes va fer que vinguessim carregats de babuchas, miralls, llums, safates...
A nivell de menjar vaig disfrutar com un nen petit, merguez, cous-cous i taboulé de forma addicte.

BORDEAUX (ABRIL 2015)

Escapadeta de setmana santa amb cotxe amb una colla d'amics. Tot i que en el mapa no sembli massa lluny, la veritat és que vem trigar una barbaritat. Segurament l'opció Somport no va ser la més adecuada. No obstant va valdre la pena. Ciutat molt senyorial, on destaca el carrer Ste Catherine, on els apasionats del shopping faran les seves delícies, el Jardin Public, on si fa un dia asolellat es pot disfrutar de la seva gespa amb un picnic; la Place de la Bourse i els seus voltants i evidentment les diferents torres d'entrada a la ciutat són una autèntica maravella.
Alguns de nosaltres també vem fer una activitat alternativa, un partit de futbol Girondins - Lens, amb poca qualitat peró molta emoció fins al final (2-1).
Fora de la ciutat vem visitar el preciós poble de Saint-Emilion, personalment em va agradar, tot i que s'ha de reconeixer que tot està tan ben posat que sembla de cartró-pedra.
Finalment vem visitar la duna més gran d'Europa, la Dune du Pilat. Val molt la pena!! Sembla impossible com en un lloc amb força vegetació hi pugui haver una duna d'aquestes dimensions, molt alta, però alhora molt llarga.Per acabar amb una nota negativa i que va baixar la nota al viatge és el tracte rebut a Bordeaux. Només vem trobar un lloc (en 4 dies) que ens tractessin de manera normal. Ens vem trobar des de comportaments com:

• haver de recollir nosaltres la taula (i no era un McDonald's precisament) i anar-li passant tot a la cambrera,
• ajuntar als espanyols (molts al ser Setmana Santa) en una sala separada dels francesos (tot aixó una sola cambrera en una pizzeria gran d'una plaça del casc antic),
• fer-nos pagar abans de menjar (en un lloc de 3 taules, fàcil de controlar),
• a discutir fins i tot el nostre nom en un restaurant de fideus, 
• no deixar-nos beure vi en una bodega on acavabem de fer una cata i comprar diverses ampolles no precisament barates (Chateau Leognan)...

 en fi, bons exemple de que tot i la ciutat és de notable, la nota baixi fins al suficient.

SAVOIE I VOLTANTS (OCTUBRE 2014)

Després d'un viatge per carretera ple d'incidències, vem arribar a Grenoble. Realment és una ciutat molt més gran del que em pensava i hi han diversos racons amb força interés, tot i que el que és més visitat és una antiga fortalesa, La Bastille, a la qual s'hi accedeix amb un "tele-huevo", des d'on es te una magnifica vista de tota la ciutat.

Continuant pujant vem arribar a Chambéry, per mi la ciutat menys atractiva del recorregut, peró que també mereix una visita, ja que te diversos carrers preciosos, s'emporta "La Palma" la Rue de Boigne i placetes amb molt d'encant. Qui busqui ambient nocturn en aquesta ciutat, s'ha equivocat de mig a mig.

La següent parada va ser Annecy, segurament una de les ciutats franceses més de postal i és que aquí l'influència suïssa hi és molt present. Destaca el casc antic, que barreja carrers estrets i canals que es colen entre les antigues pedres de cases i carrerons. Entremig d'aquest entremat, hi destaca l'antiga presó, que és com una península dins de l'aigua. Mercat dominical.
No obstant una altre de les imatges és el llac, molt gran i amb uns jardins en perfecte estat amb el  taló de fons de les muntanyes prealpines.

Per acabar, el plat fort, Chamonix i el Montblanc. Ens vem allotjar al Mercure Chamonix Les Bossons amb vistes a la glacera, realment un espectacle veure una maniga de gel de centenars de metres des del llit.
Dos kilometres més enllà hi trobem Chamonix; un poble sense massa historia peró envoltat d'unes muntanyes espectaculars, a més, tot i ser a primers d'Octubre, la quantitat de neu ja era brutal.
Aquí cal rascar-se la butxaca i agafar el telèferic que va a Les Aiguilles du Midi, val molt  la pena. Un cop a dalt és com estar en un d'aquests reportatges de La 2 sobre l'Himalaia. Neu, gel, més neu i més gel, parets verticals i tot els grans cims alpins a la nostre alçada, excepte el Montblanc, que encara puja més peró que sembla a l'abast. S'aconsella anar MOLT abrigat i no fer esforços a dalt, ja que el canvi sobtat d'alçada pot marejar.

Ja de tornada cap a Catalunya, parada a Albertville (com un poble tant petit pot organitzar una Jocs Olímpics d'Hivern??) i com no, a Montpellier per estirar les cames.