PARÍS (OCTUBRE 2003)

Acompanyat d'un amic ens vem dirigir amb el meu antic cotxe, un Citroën AX de la collita del 92 a l'aeroport de Girona (quan el parking encara era gratuït). Des d'allà, Ryanair ens va dur al llunyà aeroport de Beauvais i d'allà amb bus, a l'estació de Montparnasse on ens va venir a recollir el nostre amic que estava d'Orgasmus (Erasmus, perdó) a la capital de la República veina. Des d'allà vem agafar un tren una mica destartalat direcció al poble on vivia el nostre amic, St. Quentin-Yvelines, a 50 minuts en tren de París, passat Versailles.

A finals d'Octubre no hi ha la massificació turística que contamina tota ciutat que es valgui, peró a pesar d'aixó, deu ni do, la de castellà i català que vem poder sentir. Peró anem pas a pas.

SENA
Per començar vem anar a veure el Sena, ja el primer dia, desprès va resultar que gairebé cada dia el vem veure, bàsicament perque és un lloc preciós, on cada pont és una vista diferent de París. El viatge va coincidir amb el meu aniversari i per fer una petita celebració econòmica, vem comprar un cava o blanqueta i ens el vem veure al costat del Sena. Quin glamour!

NOTRE DAME
Com no, també vem anar a veure Notre Dame, peró estava en obres i resultava poc atractiu camparat amb els altres racons de la capital. No obstant i anavem sovint, perquè hi havia algo valuós, uns lavabos móbils gratuïts!!! Tenint en compte els preus dels bars de París (més de 4 euros el cafè amb llet) anar a miccionar resultava molt car per a uns estudiants, llavors.

DE NIT
París de nit resulta una mica frustrant, sobretot si no saps on vas, nomès dance, i cançons en francès molt dolentes. Era l'època d'Obsesion i nosaltres esperavem aquell moment perquè es notes que erem hispanos; va resultar frustrant, tothom se sabia la lletra, com a mínim tant com nosaltres. Allà és on vem dir prou. Vem tornar amb un nit-bus.

TORRE EIFFEL

Per típic que sigui és preciosa, es veu de tota la ciutat, i a pesar de que sigui un monument molt conegut, en persona guanya molt ja que és d'un tamany espectacular. Recomano estar una bona estona a Trocadero contemplant-la en horari de poca afluència.

CHAMPS ELISSES

Personalment em van defraudar una mica. Molta vorera, molta botigueta pija, peró cap encant, almenys fins que arrives a baix de tot i la pots veure sencera.

MONTMARTRE
El barri amb més encant de tots, des de dalt es pot veure una preciosa vista de tota la ciutat, us podeu sentar a les escales que hi ha al peu de la Sacré-Coeur. Carrers estrets on refugi de pintors i artistes en general. Practiqueu montanyisme abans perquè les pujadetes se les porten. Pels cinèfils és bastant fàcil veure la cafeteria on treballava Amelie i la fruiteria que apareix a la peli. A sota del barri teniu una avinguda plena de sex-shops i el Moulin Rouge. Excès de turisme.

PLACE DES VOGES I BARRI GAY
La Place des Voges ja no entra en els circuits més turístics, peró d'altra banda te molt encant. Està rodejada de casetes idèntiques i una bona essentada a la gespa és molt recomanable.
Nosaltres ens vem introduir en ple barri gay i ens vem ficar a un baret molt divertit de lesvianes, on just a fora del bar hi havia una paredeta de musclos. Des de dintre podies demanar musclos de la paredeta de fora i menjar-te'ls. Molt lèsvic.

LLOCS AMB ENCANT
Dintre d'aquest apartat tant ampli vull englobar llocs no turistics pero que ens van agradar ja sigui per un motiu o per altre. El primer és Bois de Bologne, una gran zona verda amb llacs, ànecs i sobretot molta tranquilitat. Un oasi una mica allunyat del centre pero que amb metro si pot anar.
Un altre lloc és Le Grand Arche, que està situat en el districte financer de París, rere l'Arc de Triomf. És un lloc ple de gratacels i que està dominat per un edifici amb un forat al mig. A les seves escales vem seure i es força relaxant. No és un lloc per passar el dia, però si per veure-ho almenys ja que és una zona peculiar.




Un altre lloc peculiar és un mercat que es fa al nord de la ciutat, es ven de tot, des de mobles de segona mà, roba, cd's de hip hop francès, menjar... possiblement el París més real, on els problemes son més evidents.
OPERA I INVALIDES




Dos clàssics de París, l'Opera molt a prop del centre i Les Invalides, on hi ha enterrat Napoleón i un museu de l'exèrcit.



MUSEUS

El fet de ser estudiants va fer que fos el viatge més econòmic que farem. El vol va costar 36 euros anar i tornar i un cop allà nomès vem gastar en el menjar del súper, uns souvenirs i un cafè amb llet que em van tirar per sobre. Per tant el tema museus va quedar oblidat. Nomès vem anar al Louvre un dia en que els estudiants entraven gràtis, com no? S'havia de veure la minúscula Mona Lisa, també vem veure, aquest cop per fora això si, el Pompidou, amb una arquitectura si més no, curiosa.

Un altre lloc que val molt la pena són els jardins de Versailles, una immensitat de jardí que en un sol dia no es pot veure. Molta verdor, molta aigua, un lloc molt relaxant.
I com no, una visita de nit amb el Bateau Mouche pel Sena, pots contemplar la magnífica que és aquesta ciutat

En definitiva, una ciutat per tornar, perque no et cansaries mai de passejar per ella.

INTRODUCCIÓ

Bon dia a tots els lectors que espero que siguin molts!!!!!
Aquest blog, que és el segon que faig darrere de www.guillemperez.blogspot.com, que us convido que visiteu, no és més que un diari dels meus viatges, que molt possiblement sigui la meva principal afició.

No soc un gran viatger, bàsicament perquè ni l'economia ni el treball ho permeten fer-ho sovint, peró en el pitjor dels casos, sempre es poden fer escapadetes, de cap de setmana, per descobrir paratges propers d'una gran bellesa, que pel fet de ser propers sovint no es valoren.
No obstant, degut a la meva mandra a l'hora d'escriure nomès us parlaré dels viatges més llunyans.