LITUANIA I GDAÑSK (JUNY 2010)

La meva presència a Lituania va ser conseqüència d'una competició a Alytus. Vem sortir un dijous a la tarda de l'Aeroport de Girona i ens vam plantar a la localitat polonesa de Gdansk, des d'allà vem llogar un cotxe (concretament un Nissan Micra) i el seu corresponent navegador (sense ell el viatge encara haguès durat molt més).

Teniem dubtes sobre l'estat de les carreteres poloneses, però bàsicament serien com les Nacionals espanyoles, n'hi han de pitjors i altres de millors, però no són escandalòsament dolentes, en tot cas força estretes. En els trossos amb marge, es pot adelantar sempre que es vulgui, ja que si hi ha algú de cara, aquest s'aparta a la seva dreta i tot solucionat. Inclús els camions fan aquesta estratagema. A la foto podem veure com ens hem d'apartar al marge perquè un trailer adelanti a un camionet

Per tant, cal anar sempre amb tensió i sobretot, molt aprop del marge dret. En difinitiva, vem arribar a les 3:40 de l'hora catalana, quan ja començava a fer-se de dia (l'endemà descubririem que a Lituania hi ha una hora més) a l'hotel d'Alytus, Senas Namas, un hotel força agradable tot i que la cuina podria ser millorable. L'endemà temperatures de 30ºC, un voltet per estirar cames i fer uns tràmits (de la competició) i de seguida cap a l'hotel, ja que la temperatura i la poca bellesa del poble motivaven a estar-hi més. Per la tarda, la competició. Vem anar a dormir aviat. No obstant, cap a les 4 de la nit ens vem adonar que no teniem la porta de l'habitació tancada, ja que vem sentir com un atleta, amb aspecte de nòrdic i ostensiblement begut va entrar i desprès d'adonar-se que aquella no era la seva habitació, va marxar, visiblement indignat degut a aquell malentès que tant li havia sobtat. Aquest trencament del son va servir per poder comprovar com a les 5 ja és ben bé de dia i que a les 6, el sol ja és de "armar tomar". Esmorzar i visita a Kaunas. Durant el trajecte es pot comprovar la realitat lituana, no hi ha ni una muntanya, és una gran esplanada verda amb alguns boscos i les carreteres són completament rectes. El matí el vem passar a Kaunas. És una ciutat no massa cuidada, tot i que te forçá encant, amb carrers una mica degradats però alhora nets. No hi ha massa per veure i amb un matí la visita està feta.

Per dinar el Pizza Jazz de la rambla principal és una bona opció. Un cop acabat el viatge vem proclamar a aquesta ciutat, la de les dones més guapes d'Europa, decidit per unanimitat. Per la tarda, anem a Vilnius, la capital del país. És una ciutat més senyora amb molts edificis històrics i molt ben cuidats. Tot impecable. És nota que és la capital i fins i tot hi ha un barri de gratacels que desentona bastant entre el classicisme general.

Sense cap mena de dubte, es necessita més que una tarda per veure aquesta ciutat, no obstant nosaltres haviem de tornar a l'extrarradi de Kaunas, per anar a l'hotelet de nomès 6 habitacions Nemunas Tour. Es tracta d'un hotelet regentat per una parella de seixantons entranyables i que tenen la casa decorada en plan iaio total. No espereu mobles de disseny, sinó quadrantets, butaques que s'enfonsen pel pas dels anys, nines de fa 40 anys, llits de debó... un lloc molt recomanable, a més de ser molt econòmic. La mestressa prepara unes creps per esmorzar i uns cafès amb molt carinyo i et sents com a casa. És imprescindible el navegador per arribar-hi i també portar litas (la moneda lituana), ja que l'unica botiga del poble (que es diu Ringaudai) no accepta Visa. L'endemà pel matí retorn a Gdansk, aquest cop el viatge no es va fer tant pesat com a l'anada però tot i així deu ni do, aprofitem que anavem bé de temps per parar en els nombrosos llacs que es troben en el camí. De fet, popularment s'anomena la regió dels llacs i ho és amb tot mereixement ja que ni deuen haver-ne un centenar. EL tute de cotxe: 1.400 kms en 3 dies no està malament.
Gdansk em va emmaravellar. Tot i que el nostre hostal (Baltic Hostel, una espècie de barracó on estem amb una habitació de 17 llits i completament sols) estava al Carrer Walowa, un carrer peculiar, amb tuberies que travessen el carrer, solars abandonats... de seguida veus la preciositat d'aquesta ciutat. La part antiga (que és la més nova) és una fotocòpia d'Amsterdam (sense tantes bicis), amb les cases estretes i les finestres groses i et trasllada a la ciutat holandesa de cop.

Hi han moltes coses per visitar, i inclús l'estació de tren és una maravella. M'extranya lo poc que es coneix aquesta ciutat per aquestes contrades perquè sense cap mena de dubte és un diamant en brut. Un cop surts de la part turística, ens trobem amb una ciutat una mica degredada però neta i interessant. Aquí el rei de la festa són unes joies típiques de color groc que les venen per tot arreu, tot i que per comprar un detall recomano l'interessant Szafa Gdañska del carrer Garbary. A la tarda, retorn cap a terres catalanes.

MALTA (MAIG 2010)

Viatge organitzat a Malta l'últim cap de setmana de Maig. Desprès d'arribar molt justets a l'aeroport i de coincidir amb Estopa al control de seguretat de l'Aeroport d'El Prat, dues hores desprès ens plantavem a Malta. En el trajecte de l'Aeroport maltès a l'hotel ja vam veure el què ens trobariem: una versió semblant als països nord-africans, amb unes carreteres tristes, unes cases que semblaven assentament palestins i una tonalitat marronosa que monopolitzava el ja mancat mercat colorístic maltès. No obstant això, l'hotel ens va encantar; ens vem allotjar en l'Intercontinental, a la zona de Sant Juliano, la zona de més ambient nocturn de Malta, un hotel amb llits gegants i vistes al pisos llogats per estudiants d'Erasmus alcoholitzats (per cert, els maltesos saben anglès, és cert, però la seva pronunciació sembla més la que pugui tenir un servidor que la dels anglesos).

Desprès d'un sopar espectacular (probablement el millor del cap de setmana) al Gran Saló de la Sacra Infermeria de l'Hospital de Sant Joan, amb un menjar excel·lent i un vi australià exquisit, un servidor se'n va anar a fer nones, ja que la nit anterior, el concert de Jamie Cullum havia impedit que dormís les hores habituals.

Ens van despertar a les 7:30 i vem anar a veure l'apanyadeta ciutat de Vittoriosa amb un port força maco. Desprès visita a La Valletta, on si que en algunes cases es pot veure el passat anglès, però força apagat degut al poc manteniment que en fan. En la cèntrica estació d'autobusos podem veure desenes dels típics autobusos maltesos de color groc, algo semblant al bus que recollia Bart Simpson per anar a l'escola. També hi han uns lavabos públics dignes de visita, degut a la seva fortaleva nassal. A la capital, hi ha un parell de carrers força comercials (léase Zara i altres de l'estil). El millor són uns jardins dels que es pot veure una panoràmica del port molt bona.

Desprès, dinar a l'Hotel Westin Dragonara, amb una vista excel·lent del mar i d'un casino en forma d'Acropolis de cartró-pedra. A la tarda, una estoneta a l'últim pis de l'hotel on ens allotjavem, amb piscina i bar. I visita als carrers que envoltaven l'hotel, amb un semblant a Platja d'Aro o Lloret.

Per la nit, la semblança es va fer evident, pubs plens i dificultats per moure's pels carrers. Cubates en gots semblants als típics de Nocilla per 2,5 euros.

Per acabar la nit, visita al Level22, segurament la millor discoteca maltesa, es tracta del 22è pis del bloc més alt de Malta (des de Sant Giuliano es pot veure perfectament des de molts llocs). S'obre la porta de l'ascensor i comença la festa. La discoteca és més aviat pijeta, d'aquí els problemes que vem tenir per entrar.

Dormo 2 hores i ens llevem per anar a Marsaxlokk, una poble coster amb les típiques barques de colors malteses. Poca cosa més, a part d'un mercadillo força interessant.

En acabat, visita a Mdina, l'antiga capital del país i realment la ciutat més bonica i turística. Es tracta d'una ciutat emmurallada molt cuidada. Tot i que és una ciutat molt petita, va valer la pena la tortuosa carretera per arribar-hi. Per acabar dinar al Hilton i de retorn cap a l'Aeroport.

Si bé el viatge organitzat de l'any passat, em van deixar ganes de tornar a Venècia amb més calma; en aquesta ocasió no puc dir el mateix. No obstant, l'organització va ser immillorable.