En un viatge com Namibia, cal deixar lligats uns mínims. Primer de tot l'avió, British Airways amb escales a Londres i Johannesburg. Desprès el vehicle, llogat a Advanced Car Hire. Com que és un vehicle que porta incorporada la tenda, gairebé no calia reservar hotels. Això si, cal reservar les estades als campings dels diferents parcs naturals, mitjançant NWR.
Desprès de diversos intents vem conseguir que ens fessin la reserva correctament.
Ens vem posar les vacunes (la del tifus es pot comprar a qualsevol farmàcia sense recepta, per molt que a Drassanes no en tinguin mai) i desprès de llistar què haviem de portar, començava l'aventura
DIA 1: ARRIBADA A WINDHOEK
Les 24 hores de viatge han anat bé fins a Londres (Gatwick). El taxi de l'empresa 365 ens ha portat amb puntualitat britànica a Heathrow. A partir d'allà han començat els problemes. Retard de 1h30 que feia que temessim per l'escala de Johannesburg. No obstant, nomès ha sigut un ensurt.
Un cop arribats a Windhoek, resulta que ens han perdut la maleta.
A l'aeroport ens esperaven de la companyia del cotxe que ens han portat fins a l'hotel. Un cop allà sopar a The Gourmet sota un cel amenaçador.
DIA 2: WATERBERG
Ens hem llevat tard. Puntualment ens han vingut a buscar la companyia de lloguer del 4x4, que ens ha portat a les seves instal·lacions i desprès d'algunes explicacions i d'alguns problemes a l'hora de fer el pagament, ens han donat el nostre super-4x4, un gegantí Toyota Hilux.
Conduir per l'esquerre un monstre d'aquestes dimensions no és fàcil. La primera parada ha sigut per omplir 150 litres de dièsel (!!) per uns 180 euros.
Desprès hem entrat en un super on tenien un apagon i hem fet la compra dels propers dies casi a palpentes. Hem dinat en un suburbi en una cadena de menjar ràpid anomenat Hungry Lyon i desprès hem trucat l'aeroport on els hem indicat que ens enviessin les maletes a Waterberg (els problemes amb l'anglés han sigut la tònica habitual d'aquests dies) i les rebrem demà a la nit (teóricament); porto 4 dies amb la mateixa roba.
Desprès hem entrat en un super on tenien un apagon i hem fet la compra dels propers dies casi a palpentes. Hem dinat en un suburbi en una cadena de menjar ràpid anomenat Hungry Lyon i desprès hem trucat l'aeroport on els hem indicat que ens enviessin les maletes a Waterberg (els problemes amb l'anglés han sigut la tònica habitual d'aquests dies) i les rebrem demà a la nit (teóricament); porto 4 dies amb la mateixa roba.
Hem conduït més de 250 kms fins a Waterberg per carreteres tipo nacional (atenció fitipaldis, velocitat màxima de 120 km/h) i un últim tram de grava. Hem vist Orix, Impales, Facóqueros i fins i tot girafes al costat de la carretera (!!).
DIA 3: WATERBERG
Pel matí hem fet una excursió caminant a Mountain View, amb unes vistes espectaculars. No obstant hem volgut fer volta però ens hem perdut i hem donat voltes sota un sol de justicia, que ens ha deixat ben tous.
Per la tarda hem anat a una excursió organitzada pel parc i hem vist girafes, búfalos, orix i companyia. Un cop arribats ens havien deixat les maletes a recepció, per fi!!
Per sopar, xai a la brasa a la barbacoa del chalet.
DIA 4: ETOSHA (HALALI)
DIA 4: ETOSHA (HALALI)
Tot el matí ha estat de viatge i ja nomès arribar hem vist un elefant. L'arribada al camping amb una solana de 35ºC ha fet que praparar el dinsar fos un horror.
Per la tarda hem estat al Waterhole de Halali, però no ha arribat cap animal fins al vespre, amb 3 rinoceronts.
Hem estrenat la tenda i la veritat és que és força còmode tot i que per montar-la m'he d'enfilar al 4x4.
DIA 5: ETOSHA (OKAUKUEJO)
El matí ha sigut una autèntica passada, ja que en un dels primers waterholes (Rietfontein), hem vist fins a mes de 30 elefants. Desprès hem tornat a dinar al restaurant de Halali (passavem de fer la suada del dia anterior) i desprès encara hem tornat a veure la mateixa manada.
També hem viscut un embús degut a que uns elefants estaven a la carretera i hi ha hagut més moments de tensió. Al waterhole d'Okaukuejo hem vidst més elefants i girafes, així que nomès ens queda una assignatura pendent: els grans felins.
DIA 6: ETOSHA (OKAUKUEJO)
Avui hem aconseguit l'objectiu: hem vist un lleó!! Ha estat al waterhole de Olifantsbad. Gran part del mèrit li devem a un bus turístic i a la reacció d'uns animals, que han fugit molt abans que nosaltres veiguessim el felí.
Hem estat tot el dia fent ruta, excepte per dinar, que hem vingut al notable restaurant del camping.
Altres fets destacables d'aquests dies és la quantitat espectacular de pols que entra al maleter i que ho deixa tot completament blanc. També el soroll que fan els animals per les nits, alguns d'ells arriben a volcar les papereres del camping en recerca de menjar.
DIA 7: ETOSHA (OKAUKUEJO)
Pel matí hem fet una ruta per veure si trobavem nous animals però nomès hem vist una colònia de zebres amb més de 100 exemplars.
Per la tarda, desprès d'haver dinat al restaurant del camping, hem fet tarda de relax a la piscina. Realment és un dels pocs moments de respós del que portem de viatge.
Per cert, ja montem / desmontem la tenda amb 5 minuts!
Demà anirem a Opuwo, on viuen els himbes (si bé ja n'hem vist uns quants a la capital), sense res reservat. Ja portem més de 1.000 kms.
DIA 8: OPUWO
Desprès de 400 kms per carreteres força bones, hem arribat a Opuwo, poble gran i amb molt ambient, que és un gran nucli d'himbes i se'n poden veure moltíssims.
Hem fet unes compres a OK Grocer i hem dinat al restaurant del costat. A la sortida ha sigut el caos, ja que ens han ofert multitud de productes himba (que hem acabat comprant pervi regateo) i nens que demanaven menjar, aigua, diners...
Si bé no es veu una situació d'extrema pobresa, si que hi ha part de la població que ho passa malament.
Mostra d'això es pot veure reflexada en que hem donat una garrafa que portava tot el dia al maleter del cotxe i ha començar a veure-se-la ràpidament. Segurament estava a més de 50º el líquid.
Ens hem allotjat al costat de l'únic hotel del poble, que està situat a dalt de tot d'un turó i que per sort te habilitada una zona de camping, ja que l'hotel és caríssim.
Per demà, hem parlat per casualitat amb Queen Elizabeth (podeu trobar referència sobre ella en alguna guia de viatge) que ens acompanyarà a visitar poblats himba. Hem comprat menjar per oferir al poblat.
DIA 9: OPUWO
Un dia fantàstic. Amb Queen Elizabeth hem anat a visitar un parell de poblats on hi han barrejades 3 tribus diferents: Himba, Harere i Demba.
Gràcies a ella ens hem pogut comunicar amb ells, veure com viuen i els seus costums. El que més m'ha sorprés és la voluntat de les dones de semblar-se a les vaques; unes es fan arrancar les dents del mig i d'altres porten uns barrets amb forma de banyes. També m'ha sorprés que les "cases" no son de fang, sinó de caca de vaca. Nosaltres els hem ofert menjar, com pa, sucre, arrós, aigua i també globos i colors pels nens, que primer ens miraven temerosos i desprès amb alegria.
També ens han ofert productes que fan elles, com nines, pots, productes per la pell... que hem comprat, desprès de negociar el preu i donar els diners que creiem justos.
També ens han ofert productes que fan elles, com nines, pots, productes per la pell... que hem comprat, desprès de negociar el preu i donar els diners que creiem justos.
Sense cap tipus de dubte, un dia que no oblidaré, ja que és el més llunyà del nostre món que conec, tant pel bo, com pel dolent.
A la tornada hem sigut 4 al cotxe (nomès te dos seients), Queen Elizabeth a l'empolsat maleter, un senyor d'un tribu en un seient i un de nosaltres sentat gairebé sobre el fre de mà. This is Africa!
DIA 10: TERRACE BAY
Desprès de conduir 400 kms per pistes, si bé la majoria en força bon estat, nomès amb l'únic inconvenient d'uns constant tobogans que creaven canvis de rasant; hem anat travessant el ric paisatge namibi, planes, muntanyes i inclús els primers arbres amb bon aspecte a la zona de Sesfontein.
Hem arribat a l'entrada de Skeleton amb uns 40ºC i un paisatge cada cop més lunar, les primeres dunes i la pista que es confonia amb la resta del paisatge. Espectacular.
No obstant, el millor estava per arribar i ha sigut quan ha arribat la calitxa provocada pel mar: dels 40ºC hem passat a uns 14ºC en menys d'1 km.
No exagero: us escric amb pantalons llargs i forro polar, quan els dies anteriors havien sigut un calvari de calor.
Terrace Bay dona la sensació de ser un poble d'investigadors del Pol Nord. Una tranquilitat absoluta davant del mar i vorejada per una plana sense cap vegetació.
A alguns els hi aburrirà, però a mi m'encanta (almenys per uns dies).
DIA 11: TERRACE BAY
Dia de descans. Davant del repte d'un dia sense activitats possibles a fer, hem passat el matí recollint pedres, caracoles, conxes i esponges solidificades que intentaré portar a Manresa per redecorar el lavabo.
No obstant, el millor ha sigut jugar un partit de futbol (amb porteries i pilota casolanes) al patí de l'escola amb els nanos d'aquest poble. Molta energia contagiada per encarar la recta final del viatge.
Per demà hem canviat els plans i farem nit a Swakopmund, ja que anar a Naukluft significava masses kms en un dia.
Avui soparem amb una parella sud-africana que ha vingut aquí a pescar.
DIA 12: SWAKOPMUND
Hem fet 400 kms per l'excel·lent pista que voreja la costa. Hem dinat a Henties Bay en un esplèndid restaurant anomenat Fishy Corner, realment un lloc molt recomanable.
Abans però haviem parat a Cape Cross per veure les foques. Semblen més una colla de punkis amb resaca que uns animals. Fan sorolls que semblen rots, estan tots estirats a terra i fan una pudor brutal. A més, gasten bastanta mala llet.
Un cop arribats a Swakop hem buscat hotel i hem comprovat que la ciutat és un oasi enmig del país: jardins verds, palmeres i un cert ordre en l'estructura de carrers i edificis. Es nota la ma alemana en aquesta ciutat. De fet, el passeig marítim és digne de qualsevol ciutat de la costa catalana.
DIA 13: NAUKLUFT
Els 300 kms d'avui s'han fet llargs, sobretot els 120 kms abans de Solitaire. No obstant, és l'última gran tirada exceptuant la tornada a Windhoek.
El camping de Naukluft és el pitjor camping dels que hem estat: no te electricitat, ni aigua calenta, ni bar, ni cobertura...
És una vall estreta on el riu Naukluft (el primer riu no sec que hem vist fins ara) va creant congostos i petites piscinetes. Al estar bastant alt, l'aire és més fresc, si bé ja hem abadonat el fred de la costa i ho hem tornat a canviar per la pols i el sol.
DIA 14: SESRIEM
Me la prometia feliç quan desprès d'uns 80 kms arribavem a Sesriem. Poca estona desprès anavem la zona de dunes, on he pujat la famosa duna 45, amb una vista espectacular de les altres dunes.
Havent dinat hem comprovat el clima del desert, la calor més forta des de que estem a Namibia, un vent calent que fa que qualsevol acitivitat que vulgui fer quedi abortada. El pitjor és que ens queden 2 dies més aquí i excepte la primera hora del matí, no se què farem en aquest forn. Hauré d'aguantar el tipus com pugui.
DIA 15: SESRIEM
Aquest matí hem arribat a Sossusvlei, els últims 5 kms estan sense esfaltar i amb molta sorra amb el qual està prohibit anar amb cotxes normals, tot i així el pas dels 4x4 també és molt complicat i hi ha un servei de "taxis" amb conductors especialitzats. No obstant, amb la meva barreja de valentia-temeritat he intentat passar però ens hi hem quedat clavats (com molts d'altres 4x4). Amb l'ajuda de la pala hem pogut recular i tornar al punt d'inici on hem agafat els "taxis". Un cop allà hi ha uns salars preciosos que juntament amb les dunes fan un paisatge de postal, anomenat Hidden Vlei.
La mala noticia és que m'ha entrat sorra a la càmera i se m'ha espatllat.
Per la tarda, altre vegada la calor angustiosa d'ahir. Fins i tot se m'han inflat els peus.
L'única activitat possible és estar al bar (no creieu que s'hi està gaire millor que a fora) i xerrar amb els cambrers.
Quan baixi el sol visitarem en Canyó de Sesriem.
DIES 16 I 17: SESRIEM A CAVALL
Per acabar el viatge haviem decidit reservar una nit fora amb Desert Homestead, una hípica-hotel que entre d'altres coses, organitza sortides amb cavall. Una possibilitat és dormir al ras, desprès de 3 hores de cavall i de cop et trobes al mig del no res però amb una cabaneta amb llits, banyera, lavabo, una autèntica barbacoa amb tot lo imaginable. 4 persones fan d'aquesta aventura un expeienca de lo més atractiva, 2 venen a cavall amb nosaltres i les altres dos s'encarreguen de la logística.
L'endemà 3 hores més a cavall per acabar amb el cul ben quadrat. Desprès tornada cap a Windhoek (com no, amb un empleat de l'hotel al nostre maleter) i vol de tornada per finiquitar aquestes vacances inoblidables.
DIES 16 I 17: SESRIEM A CAVALL
Per acabar el viatge haviem decidit reservar una nit fora amb Desert Homestead, una hípica-hotel que entre d'altres coses, organitza sortides amb cavall. Una possibilitat és dormir al ras, desprès de 3 hores de cavall i de cop et trobes al mig del no res però amb una cabaneta amb llits, banyera, lavabo, una autèntica barbacoa amb tot lo imaginable. 4 persones fan d'aquesta aventura un expeienca de lo més atractiva, 2 venen a cavall amb nosaltres i les altres dos s'encarreguen de la logística.
L'endemà 3 hores més a cavall per acabar amb el cul ben quadrat. Desprès tornada cap a Windhoek (com no, amb un empleat de l'hotel al nostre maleter) i vol de tornada per finiquitar aquestes vacances inoblidables.
