CRACÒVIA (NOVEMBRE 2009)

La visita a Cracòvia és deguda a la visita d'un amic que està d'Erasmus estudiant en aquesta ciutat. Volar a aquesta ciutat des de Catalunya és sinònim de fer escales i jo vaig optar per Lufthansa, primer fent escala a Frankfurt i de retorn a l'espectacular aeroport de Munich (amb diaris i cafè gratuïts pels clients de Lufthansa), fet que encara accentua més la diferència amb el petit aeroport de Cracòvia, que ni tant sols té escales mecàniques. Vaig dormir a casa seva, compartida amb dues noies poloneses, una de les quals nomès parlava polonès. El primer que sorprèn de Polònia són els preus regalats que hi han tenint en compte els sous d'Europa Occidental, us posaré els preus en Zlotis, per tenir euros ho heu de dividir entre 4. No estavem al centre sinó a 15 min. en tranvia del centre (el tranvia és molt antic però tremendament puntual i sense calefacció).

De Cracòvia cal destacar dos barris, el Casc Antic (que a pesar del nom és el més cuidat), amb la Plaça del Mercat i els carrers adjacents com a principal reclam turístic. D'aquests carrers en destaca Florianska, on hi han excel·lents clubs i pubs. Atreviu-vos a entrar en les petites entrades que dóna a patis interiors, on hi han botigues diverses i més bars. Un altre dels llocs al que recomano una visita és el Bunkier Sztuki a la Plaça Szczepański , amb exposicions força interessants. Una birra al bar del costat és una bona manera d'acabar la visita cultural. Si aneu cap a l'estació de trens Glowny, just al costat hi ha el centre comercial més gran de la ciutat, amb Zara's, Bershka's, Swarowski... si algú aixequès el cap...!! Si hi aneu a l'hivern (com jo) és un bon refugi, ja que a dintre pots anar amb màniga de camisa.

Al sud del barri hi ha el castell de Wawel, amb un patí interior magnífic i una visió fantàstica del Riu Vístula (Wisla), que per cert, està perfectament acondicionat que passajar-hi pels voltants, amb gespa, carril-bici... El castell de nit és extraordinari.

L'altre barri a veure és Kazimierz. Aquesta zona està més trillada i és l'antic barri jueu que tant va patir l'època nazi a la zona. S'en conserven alguna llibreria, algun restaurant i diverses Sinagogues, concretament a l'Antiga hi ha el Cementari jueu (5 zl) més antic d'Europa, amb tombes del s.XVI (ús obligatori del casquet jueu). En aquesta zona hi han nombrosos restaurant pels que es pot menjar per menys de 20 zl per cap. També està ple d'antiquaris i de petites exposicions interessants. El local més destacat al meu entendre és l'Alchimia, al carrer Estery, on a part d'una música i decoració dels anys 50 hi ha una sala al soterrani on setmanalment fan concert de Jazz amb músics europeus. Destaco que en tots els bars i pubs que he anat, no n'hi ha hagut cap que m'hagi desagradat.

Sobre els altres barris, n'hi ha en que es nota una empremta soviètica, amb edificis característics del règim i on es veuen moltes unitats d'una espècia versió del Seat Panda, però amb el motor al darrere.

Per visitar els dos indrets més turístics fora de la ciutat s'hi pot anar perfectament sense un viatge organitzat, aixó si, heu de tenir paciència amb els trens.

Un d'ells és Auschwitz (gratuït), s'hi pot anar amb tren, baixant a Oswiecem (és l'última parada del recorregut), el trajecte pot durar entre 1h1/2 i 2h, depèn de circumstàncies que encara no he entès, però el retorn és molt més lent que l'anada (en certs moment no crec que vagi a més de 20 km/h). Aquest és el camp amb més millora per Polònia, ja que són trens antics, dièsels i no especialment puntuals; aixó si, són molt còmodes. De l'història d'Auschwitz poc en puc dir que no sapigueu, nomès que hi ha dos espais allunyats per uns 2 km (conectats amb busos gratuïts); el primer, els barracons són més soferts, i hi havien, presos polítics, dones, nens... ara aquests barracons són petits museus, on es poden veure fotos de les víctimes i pertinences dels mateixos (cabells, cames de fusta, ulleres, maletes, sabates, respalls i milers de sabates de nen petit) poc aptes per a sensibilitats toves. També es pot veure el crematori.

L'altre camp, és més gran i és on hi havien la majoria de víctimes, una esplenada de desolació, amb l'antiga via del tren del mai retornar que devideix l'espai en dos, la torre de control, les sales de gas destruïdes...xafem la mateixa terra que ells, mig segle desprès japonesos tiren fotos, abans, nazis assessinaven amb impunitat. Es pot tornar al poble caminant des d'aquí, Oswiecem (Auschwitz en alemany), que encara conserva el nom.

L'altre visita fora de la ciutat són les mines de Sal de Wieliczka (70 zl), les més grans d'Europa, amb nombroses figuretes fetes de sal i sobretot, una esglèsia contruïda a 100 m. sota terra, obra dels miners. Espectacular. Es baixa per escales convencionals. No obstant la pujada és de lo millor, puges en un ascensor per 6 persones, atapaït, que veien en ocasions l'exterior de l'aparell puges a tota castanya. Un Dragon Kahn sota terra. Per anar-hi, s'agafa el tren en direcció a aquest poble (també és l'última parada del recoregut).

ROMA (OCTUBRE 2009)

DIA 1 Miquel i un servidor vem sortir direcció Roma des de l'aeroport i tot i sortir amb mitja hora de retràs, la veritat és que va ser un vol excel·lent, excepte per un xavalin que se'ns va enxufar amb nosaltres a l'aeroport i no el vem poder despistar fins a Ciampino. Vem agafar un bus de la companyia Schuttle (4 euros el trajecte) i ens va deixar a l'estació de Termini. A uns deu minuts, prop de la parada de metro de Castro Pretorio, teniem el nostre Hotel, el Tre Stelle, un hotel estrany, ja que l'edifici és compartit per 2 hotels més i l'ascensor no et deixava a les plantes exactes, sinó al replà anterior o següent. No obstant, i a pesar d'uns esmorzars pobres i d'unes tovalloles que en realitat eren estovalles, la nostre estada va ser correcte. Vem dinar qualsevol cosa i vem marxar cap al Vaticà. Tot i que s'havia de fer una llarga cua per entrar, la veritat és que amb 10 minuts ja estavem a dins, això si, amb control de seguretat tipo aeroport. El primer que vem fer va ser pujar a la Cúpula, on desprès de 550 escales es pot veure la millor vista de Roma, amb la gran Piazza di San Pietro i tota la ciutat al fons. A dalt resulta dificil moure's ja que s'acumula molta gent per tirar fotos i descansar de la pujada. Un cop a baix, visita a l'esglèsia, que destaca sobretot pel seu tamany, i per algunes obres força destacades. No obstant el plat fort estava per arribar. Per internet vem comprar les entrades per veure els Museus Vaticans de nit i va ser tot un encert. És, sense cap tipus de dubte, una bacanal d'art que sobrepassa qualsevol cosa vista per un servidor fins ara. No nomès, la Capella Sixtina, que vem estar admirant durant una hora, sinò també les sales de Rafael, una maravella. Desprès de tantes emocions, retorn a l'hotel, abans però vem parar a sopar al que resultaria, a la llarga, el millor lloc on menjar dels que vem trobar, es tracta del Pizza Fantasy, al número 41 de la Via Volturno. L'especte del lloc deixa molt a desitjar, inclús les pizzes no són gran cosa, però tenen una entrecot de "vitela" espectacular i un vi Merlot que és possiblement el millor vi que he provat mai, i aixó que ja començo a tenir el cul pelat de catar-ne. Realment aquest lloc és un caball guanyador. L'endemà, repetiriem al mateix lloc.

DIA 2 Pel matí vem visitar el Colisseu, el Foro Romano i Palatino, sobre el primer la veritat és que està bastant fet caldo de dintre però s'hi ha d'anar, en realitat lo millor són el Foro i el Palatino, on pots olorar l'antiguitat del lloc (moltes columnes són del S.III a.C). És un lloc per estar-s'hi tot el matí i disfrutar de cada moment d'història. Per dinar, al estar molt prop del centre, vem anar a un lloc curiós; a Piazza di Pietra hi ha un petit lloc (tan sols 2 tauletes) on fan entrepans a l'instant i on pots veure tot el procès d'elaboració, són vegetarians i molt sabrosos. Per la tarda visita a la Fontana di Trevi, un altre pes pesat de Roma, la font és realment impresionant ja que ocupa més de la meitat de la Plaça i està plena de gent a totes hores. Com no, vaig arribar a tirar 3 monedes (potser masses?). Desprès, vem anar a Piazza Spagna, on destaca la seva escalinata i l'ambient que hi ha, fins i tot vem anar uns 20 minuts a missa a l'esglèsia que corona les escales. Per la nit, vem intentar buscar algo de festa, però la recerca va ésser infructuosa. Mentres buscavem, vem arribar a noves conclusions, 1. Roma és una ciutat molt poc il·luminada de nit, 2. tots els cotxes són super petits i el rei és l'smart, a part de les motos, 3. ser escombriaire a de ser complicadíssim, ja que està ple d'adoquins i entre un i l'altre és dificilíssim netejar, 4. Birra Moretti és la millor cervesa italiana de llarg.

DIA 3 Aquell dia ens vem llevar una mica més tard i vem anar fins a l'estació de Metro de Piramide i des d'allà, bus fins a les catacumbes. Nosaltres vem anar a veure les de San Callisto i estan força bé ja que són visites guiades amb diferents idiomes i t'expliquen l'història del lloc. És força interessant i crec que val la pena anar-hi. De retorn, visita a l'oblidat Circus Maximus, que bàsicament seria un descampat molt gran i sense massa interès. Visita a Piazza Navona, un lloc entretingut amb mims i tot un seguit de personatges diversos, tot i que el que més ens agradar són els gelats, ja que no t'hi posen una bola, d'allò se'n podria dir gairebé meteorit. Tot seguit, Campo de' Fiore, la plaça i els seus voltats són molt animats amb botigues variades i diverses enoteques, a les que vem haver d'entrar. Segurament és la zona més agradable de Roma al meu entendre. A la Via della Cuccagna hi ha una botiga de barrets i boines que resulta irressistible.

Per sopar vem anar a la que segons les guies és la millor pizzeria romana, Pizzeria da Baffetto a Via del Governo Vecchio. Es tracta d'un lloc entranyable, on Roberto un yayo d'uns 75 anys porta la batuta carismàticament. Un cop feta la cua per entrar, a dintre has de seure amb altre gent a taula, ja que les taula són de 4-8 persones i han d'estar plenes peti qui peti. Sobre les pizzes, realment són bones, però n'estic convençut que en el centenar o milers de pizzeries romanes, n'hi ha alguna que les supera, ja que no són extraòrdinaries. Per 10 euros pots sopar si vols.

DIA 4 Aquell matí estava reservat al barri de Trastevere i va ser la decepció del viatge, tot i que ho pinten com un Gràcia barceloní, en realitat es tracta d'una zona pensada pels guiris, que en temporada baixa té uns aires fantasmagòrics i on els nombrosos bars i restaurants, estan desertics. Des d'aquest barrí vem pujar fins a Piazza Garibaldi, per una zona agradable i verda, però que incita a la desorientació. Ja que vem estar més de mitja hora sense anar pel camí correcte. No obstant, des de dalt es poden veure unes bones vistes i disfrutar de tranquilitat. Aquí ens va començar a diluviar i els plans van haver de variar, desprès de comprar un paraigua de usar i tirar de 5 euros, vem haver d'improvitzar, primer vem anar al festival de cinema asiàtic, concretament una peli indonèsia. Desprès, vem anar a fer una copa de vi i com que estavem prop de Baffetto, vem tornar a sopar a la Pizzeria.

DIA 5 Últim dia, continuava plovent, vem anar a Castel Sant'Angelo, els interiors no maten i l'única cosa interessant és una col·lecció d'armes i espases de segles passats i la vista que es veu. Per la resta, els 7'5 euros de l'entrada resulta excessiva. No obstant, s'ha d'anar a la zona, ja que el pont de Sant'Angelo és una maravella, amb figures a banda i banda de pont. Desprès vem anar direcció Piazza dei Popolo, la zona entremig d'aquests llocs és la zona pija, i si pot veure la botiga de Ferrari i altres locals no massa econòmics, no obstant, al ser l'últim dia, ens vem regalar i vem anar a l'Enoteca Antica al carrer Corce cantonada amb Boca di Leone. La decoració és íntima i mostren la seva col·lecció de vins italians amb ostentositat, el menjar és correcte. En acabat, arribem a la freda i destartalada Piazza dei Popolo i retorn a l'hotel per agafar la maleta i anar cap a casa.

VENÈCIA (MAIG 2009)

Vem arribar a Venècia un divendres i nomès sortir del petit i abarrotat aeroport italià vem agafar uno vaporetto (vaixell per unes 100 persones de capacitat) i desprès de fer un rodeo vem arribar al luxós Hilton*****. Sopar força bo amb un primer plat de pasta exquisit.
L'hotel està situat a l'altre banda del canal, així que per anar al centre cal agafar mes vaporettos. La nit veneciana és aburridíssima i no hi ha gens de festa; per tant ens vem limitar a fer una caipirinha a la Piazza San Marco, que amb els nombrosos llums creant un ambient de caliu i romanticisme. Altre cop vaporetto i cap a l'hotel.
Dissabte ens vem llevar aviat i vem visitar el Palau Ducal, en que destaca un pati interior esplèndid nomès entrar.
La forta calor i humitat de la ciutat ja feien mella abans del migdia i tots ja portavem unes esplèndides marques de suor. Realment, una ciutat gens apte per calurosos. Visitem la catedral, i ens esbarallem per obrir-nos pas per Piazza San Marco, tot a petar de turistes. Ens intentem perdre pels carrers del casc antic, són molt estrets i creen un autèntic laberint amb interminables bifurcacions que fan d'aquest tros de la ciutat la més entranyable. Podem observar com no és una ciutat gens cuidada, tot al contrari, hi han cases en un estat ruinós, sense finestres, descrostades...degut a la fuga de bona part de la població, segurament per l'incomoditat de viure envoltat d'aigua i als alts preus. M'encantaria continuar explorant aquesta zona de la ciutat, però les visites organitzades no pretenen ensenyar tanta degradació.
Segurament no és així, però sembla que es compedeixi; que no es maquilli perque sap que no lligarà, que no es netegi perque sap que la seva mort serà propera. Una llàstima. Recorrem carrers i veiem l'infinitat de canals. Anem al Gran Canal i veiem el majestuós Pont de Rialto, el més gran i espectacular de llarg de tots els ponts. Una maravella. Aquí coincideixen forces línies de vaporetto, pel que hi ha un gran anar i venir de persones. Dinem.

Per la tarda, agafem la típica gondola. Segurament la millor experiència a Venècia. Els gondoleros no canten, però dominen el barquet amb un facilitat pròpia dels gran mestres. Mitja horeta dura el recorregut, 80 euros i hi caven 6 persones. El recorregut es fa lentament, sense presses i degustant els carrers o rius, que nomès d'aquesta forma es poden veure.

Un cop acabat, gelat de Piazza San Marco pel mòdic preu de 13,50 euros. Sopar i cubata a l'hotel 16 euros. Tal qual. El dia següent visita a les illes de Murano, Burano i Torcelli. Murano nomès destaca pel seu famòs vidre i hi han tot un seguit de botiguetes que faran les delicies de tothom. No obstant la millor illa és Burano, amb un campanar tort com la torre de Pisa i unes cases encantadores, pintades de colors vius que donen una sensació de vivacitat enorme. Finalment, Torcelli, amb una illa del segle VII i poca cosa més. Al tornar, més d'una hora de vaporetto fins l'Hotel i cremats del fort sol que ens toca. Aeroport i a casa.

SEVILLA / CÁDIZ (MARÇ 2009)

Grans dies els passats a la capital andalusa, la terra del Sol i les Tapes. Allotjats a l'Hostal Redes, en un carrer preciós i tranquil que porta el nom de l'Hostal (potser serà al revès) a 15 minuts de la catedral, on el conserge està dormint com un tronc i quan arrives per la nit tens autèntics problemes per despertar-lo. Vem arribar un dijous al vespre i pasejant vem arribar a la Plaza de San Salvador amb un ambientàs al carrer, gent menjant tapetes amb bars impossibles d'entrar-hi i botellon al carrer, vaja, ambientàs jove. Vem sopar per la zona, on vem tenir un desengany amb els finitos i demés vins varis i on el triunfador de la nit i de la setmana va ser el "tinto de verano" . Contemplem els tarongers presents a tota plaça i carrer, però no les mengeu, que són àcides.
Divendres, visita a Los Reales Alcázares, sense cap tipus de dubte la millor visita, no tant sols de Sevilla, sinó, possiblement de les millors que es puguin fer en una obra arquitectònica a Espanya. Pagar l'entrada val molt la pena. És enorme (pots estar-hi tot el dia) i veus molts estils arquitectònics, però sobretot, molt de mudèjar, patis àrabs, aigua, banys, sales i més sales, i si no fos suficient, un gran jardí, amb un laberint inclòs, ànecs i unes palmeres altíssimes que et transporten a un país caribeny. Espectacular.

Al costat dels Alcázares hi ha el Archivo de Indias, on a part de l'edifici (una antiga lonja de peix) hi destaca algun text antic i mapes de les colonitzacions. En sentit contrari a l'arxiu hi trobem el barri de Santa Cruz, sense cap mena de dubte, el barri més autèntic de Sevilla, a pesar d'alguna botiga per turistes, continua mantenint l'encant i la tranquilitat en els seus carrers estrets i curvats, amb patis interiors que guarden la frescor de l'hivern. a pesar dels 25 graus d'aquest principi de març. La nit de divendres la vem passar als voltants de la Plaza Alfalfa (o Alfa Alfa jeje) on la gent surt al carrer com si no tinguessin casa i als bars donessin cervesa dolenta, la millor zona de festa. També serà possible veure alguna processó, ja sigui amb verges o amb vigues de formigó, per estar entrenats per Setmana Santa, i és que es nota que aquí la religió es viu molt més que a Catalunya, sinó nomès cal que entreu a una esglèsia en hora de misa.

Dissabte vem fer un passeig en una de les nombrosses carrosses que hi ha al voltant de la Catedral (50 euros un volta de 30 min.) i desprès vem visitar la Catedral, enorme, tan gran que sembla que t'hi puguis perdre i on destaca el mausuleu de Colon i 220 m. quadrats d'or rere l'altar (casi res). Desprès ascens amb una rampa a dalt la Giralda, on es veu una esplèndida vista de la ciutat i on fa un ventet que agreixen les aixelles. Sobre el Pati dels Naranjos adjunt a la Catedral, nomès en destaca els rierols d'aigua de l'època àrab. Aquella mateixa tarda vem anar a la Maestranza, on potser els amants dels toros poden disfrutar i on jo vaig passar sense pena ni glòria, sobretot al no deixar-nos trepitjar la sorra. Desprès, amb una suada gorda, vem anar a la Plaza España, molt maca, amb bancs de cada província i una edificació força bonica, amb ponts que creuen un canal sec i una font. No hi aneu a l'estiu. Hi han poques ombres i el sol pica moltíssim. Per acabar de suar vem anar al barri de Triana, on sobretot destaca la primera i segona línia de riu, amb casetes típiques i un local, Casa Anselma, que cal anar-hi a partir de 23:30h i on fan flamenc molt autèntic. També hi ha algun lloc de copes i "Lo Nuestro" per ballar sevillanas. En aquest barri ja no en queda massa de l'època dels pescadors del passat.

Sobre el tema Tapes, cal vigilar les racions i els preus. No és car, peró pot ser que no t'atipis del tot en algun lloc. Nomès una recomanació: "Restaurant Vinos y Tapas" està a la cantonada dels carrers Arjona i Albuera, la zona no és massa maca però el menjar és exquisit, literalment i no excessivament car. Un vici. A més el propietari és un bètic salao que et donarà unes explicacions estupendes de la ciutat i de la nit sevillana. Cal probar el rabo de toro, chocos, pernil, puntillitas... Sí busqueu un menú bo al centre, recomano el Bar Mármoles, a la plaça del mateix nom del barri de Santa Cruz.

Diumenge, ens vem llevar tard i vem anar a veure el Sevilla-Almeria (55 euros i sobrats, 6ena fila) on vem veure el luxe dels Biris, 90 minuts cantant sense repetir ni una canço i on destaquen els hits "Chaparro aparcacoches" i "Sevilla Hechale Huevos". 2-1. Almeria molt malament.

Dilluns ens vem llevar d'hora i vem anar a l'estació de Santa Justa per agafar el tren direcció Cádiz, 1h45m de recorregut i ens endinsem a la relativa frescor gaditana. Aquí el parlar s'accelera i en alguns moments patim per entendre el que ens diuen; clar que ells també deuen patir perque dient "lescas", "mentidor" i "atipao" a veure qui te pebrots per entendre'ns.
Cádiz és una ciutat costera on sembla que amaguin la sorra i que vulguin tenir un aire lisboeta (o perpinyanenc o sitgenc) amb les parets blanques descrostades. Les palmeres són presents a tot arreu, fet que li dóna un punt cubà força interessant. No obstant, la visita obligada és a la Torre Tavira, on es pot contemplar la gamma de blancs gaditans, de rogencs en els sostres i de blaus en el mar.

Dimarts, últim dia, ja a Sevilla, visita a la Torre del Oro (trobeu una certa semblança amb la Torre Belem lisboeta?), que no produeix ni fred ni calor. Per acabar, la Casa Pilatos, on es recomana veure la planta baixa. En resum, Sevilla s'ha de veure.