L'hotel està situat a l'altre banda del canal, així que per anar al centre cal agafar mes vaporettos. La nit veneciana és aburridíssima i no hi ha gens de festa; per tant ens vem limitar a fer una caipirinha a la Piazza San Marco, que amb els nombrosos llums creant un ambient de caliu i romanticisme. Altre cop vaporetto i cap a l'hotel.
Dissabte ens vem llevar aviat i vem visitar el Palau Ducal, en que destaca un pati interior esplèndid nomès entrar.
La forta calor i humitat de la ciutat ja feien mella abans del migdia i tots ja portavem unes esplèndides marques de suor. Realment, una ciutat gens apte per calurosos. Visitem la catedral, i ens esbarallem per obrir-nos pas per Piazza San Marco, tot a petar de turistes. Ens intentem perdre pels carrers del casc antic, són molt estrets i creen un autèntic laberint amb interminables bifurcacions que fan d'aquest tros de la ciutat la més entranyable. Podem observar com no és una ciutat gens cuidada, tot al contrari, hi han cases en un estat ruinós, sense finestres, descrostades...degut a la fuga de bona part de la població, segurament per l'incomoditat de viure envoltat d'aigua i als alts preus. M'encantaria continuar explorant aquesta zona de la ciutat, però les visites organitzades no pretenen ensenyar tanta degradació.
Segurament no és així, però sembla que es compedeixi; que no es maquilli perque sap que no lligarà, que no es netegi perque sap que la seva mort serà propera. Una llàstima. Recorrem carrers i veiem l'infinitat de canals. Anem al Gran Canal i veiem el majestuós Pont de Rialto, el més gran i espectacular de llarg de tots els ponts. Una maravella. Aquí coincideixen forces línies de vaporetto, pel que hi ha un gran anar i venir de persones. Dinem.
Per la tarda, agafem la típica gondola. Segurament la millor experiència a Venècia. Els gondoleros no canten, però dominen el barquet amb un facilitat pròpia dels gran mestres. Mitja horeta dura el recorregut, 80 euros i hi caven 6 persones. El recorregut es fa lentament, sense presses i degustant els carrers o rius, que nomès d'aquesta forma es poden veure.
Un cop acabat, gelat de Piazza San Marco pel mòdic preu de 13,50 euros. Sopar i cubata a l'hotel 16 euros. Tal qual. El dia següent visita a les illes de Murano, Burano i Torcelli. Murano nomès destaca pel seu famòs vidre i hi han tot un seguit de botiguetes que faran les delicies de tothom. No obstant la millor illa és Burano, amb un campanar tort com la torre de Pisa i unes cases encantadores, pintades de colors vius que donen una sensació de vivacitat enorme. Finalment, Torcelli, amb una illa del segle VII i poca cosa més. Al tornar, més d'una hora de vaporetto fins l'Hotel i cremats del fort sol que ens toca. Aeroport i a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada