Divendres, visita a Los Reales Alcázares, sense cap tipus de dubte la millor visita, no tant sols de Sevilla, sinó, possiblement de les millors que es puguin fer en una obra arquitectònica a Espanya. Pagar l'entrada val molt la pena. És enorme (pots estar-hi tot el dia) i veus molts estils arquitectònics, però sobretot, molt de mudèjar, patis àrabs, aigua, banys, sales i més sales, i si no fos suficient, un gran jardí, amb un laberint inclòs, ànecs i unes palmeres altíssimes que et transporten a un país caribeny. Espectacular.
Al costat dels Alcázares hi ha el Archivo de Indias, on a part de l'edifici (una antiga lonja de peix) hi destaca algun text antic i mapes de les colonitzacions. En sentit contrari a l'arxiu hi trobem el barri de Santa Cruz, sense cap mena de dubte, el barri més autèntic de Sevilla, a pesar d'alguna botiga per turistes, continua mantenint l'encant i la tranquilitat en els seus carrers estrets i curvats, amb patis interiors que guarden la frescor de l'hivern. a pesar dels 25 graus d'aquest principi de març. La nit de divendres la vem passar als voltants de la Plaza Alfalfa (o Alfa Alfa jeje) on la gent surt al carrer com si no tinguessin casa i als bars donessin cervesa dolenta, la millor zona de festa. També serà possible veure alguna processó, ja sigui amb verges o amb vigues de formigó, per estar entrenats per Setmana Santa, i és que es nota que aquí la religió es viu molt més que a Catalunya, sinó nomès cal que entreu a una esglèsia en hora de misa.
Dissabte vem fer un passeig en una de les nombrosses carrosses que hi ha al voltant de la Catedral (50 euros un volta de 30 min.) i desprès vem visitar la Catedral, enorme, tan gran que sembla que t'hi puguis perdre i on destaca el mausuleu de Colon i 220 m. quadrats d'or rere l'altar (casi res). Desprès ascens amb una rampa a dalt la Giralda, on es veu una esplèndida vista de la ciutat i on fa un ventet que agreixen les aixelles. Sobre el Pati dels Naranjos adjunt a la Catedral, nomès en destaca els rierols d'aigua de l'època àrab. Aquella mateixa tarda vem anar a la Maestranza, on potser els amants dels toros poden disfrutar i on jo vaig passar sense pena ni glòria, sobretot al no deixar-nos trepitjar la sorra. Desprès, amb una suada gorda, vem anar a la Plaza España, molt maca, amb bancs de cada província i una edificació força bonica, amb ponts que creuen un canal sec i una font. No hi aneu a l'estiu. Hi han poques ombres i el sol pica moltíssim. Per acabar de suar vem anar al barri de Triana, on sobretot destaca la primera i segona línia de riu, amb casetes típiques i un local, Casa Anselma, que cal anar-hi a partir de 23:30h i on fan flamenc molt autèntic. També hi ha algun lloc de copes i "Lo Nuestro" per ballar sevillanas. En aquest barri ja no en queda massa de l'època dels pescadors del passat.
Sobre el tema Tapes, cal vigilar les racions i els preus. No és car, peró pot ser que no t'atipis del tot en algun lloc. Nomès una recomanació: "Restaurant Vinos y Tapas" està a la cantonada dels carrers Arjona i Albuera, la zona no és massa maca però el menjar és exquisit, literalment i no excessivament car. Un vici. A més el propietari és un bètic salao que et donarà unes explicacions estupendes de la ciutat i de la nit sevillana. Cal probar el rabo de toro, chocos, pernil, puntillitas... Sí busqueu un menú bo al centre, recomano el Bar Mármoles, a la plaça del mateix nom del barri de Santa Cruz.
Diumenge, ens vem llevar tard i vem anar a veure el Sevilla-Almeria (55 euros i sobrats, 6ena fila) on vem veure el luxe dels Biris, 90 minuts cantant sense repetir ni una canço i on destaquen els hits "Chaparro aparcacoches" i "Sevilla Hechale Huevos". 2-1. Almeria molt malament.
Dilluns ens vem llevar d'hora i vem anar a l'estació de Santa Justa per agafar el tren direcció Cádiz, 1h45m de recorregut i ens endinsem a la relativa frescor gaditana. Aquí el parlar s'accelera i en alguns moments patim per entendre el que ens diuen; clar que ells també deuen patir perque dient "lescas", "mentidor" i "atipao" a veure qui te pebrots per entendre'ns.
Cádiz és una ciutat costera on sembla que amaguin la sorra i que vulguin tenir un aire lisboeta (o perpinyanenc o sitgenc) amb les parets blanques descrostades. Les palmeres són presents a tot arreu, fet que li dóna un punt cubà força interessant. No obstant, la visita obligada és a la Torre Tavira, on es pot contemplar la gamma de blancs gaditans, de rogencs en els sostres i de blaus en el mar.
Dimarts, últim dia, ja a Sevilla, visita a la Torre del Oro (trobeu una certa semblança amb la Torre Belem lisboeta?), que no produeix ni fred ni calor. Per acabar, la Casa Pilatos, on es recomana veure la planta baixa. En resum, Sevilla s'ha de veure.
