DIA 1: Després de fer els 500 kms que separen Manresa i el Pirineu navarrés, arribo al camping Ariztigain, situat a Sunbilla. Monto la tenda i un veï de parcel·la em cedeix el seu martell per clavar-la. Em dutxo per treure'm de sobre la suor (temperatures superiors a 35ºC durant el trajecte). Sopo al bar del camping un superbocata de llom (de tan súper que era me l'han servit amb safata), cervesa i geladet.
DIA 2: Sortint del mateix càmping faig la Via Verda (V.V.) del Bidasoa. Esmorzo a Sunbilla i segueixo la V.V., amb una vegetació abundant, verda i frondosa. Suau pendent avall que, no obstant, no impedeix que s'hagi de pedalar. El primer obstacle és un túnel de més de 200 m. i amb curva, fet que fa que no es vegi, literalment, res. Per sort porto un lot i en surto. Cap a la meitat de recorregut el tema es complica; les obres de la Nacional fa que el camí estigui deteriorat i l'hagi de compartir amb camions.
Arribo a Bera (nomès cal destacar-ne un pont medieval a les afores), i arribem a un nou túnel (potser el sisé de la V.V.), aquest també sense llum, d'uns 150 m. i amb una sorpresa: molta aigua. La bici es para en un bassal, poso el peu a terra i sorpresa...l'aigua m'arriva al genoll!! Decideixo fer mitja volta i tornar a casa. A la tornada, no puc sortejar el túnel de 200 m., el lot ha perdut potència i sento soroll a rates. Retorno uns 3 kms. i agafo la perillosa Nacional fins a casa. Abans però, faig un amic; em trobo un noi amb un artefacte semblant a una bici, però ell està totalment estirat i pedala amb els peus per endavant. Amb el meu deficient anglès, anem junts una estona¨; és de Toulouse (d'aspecte indi no obstant) i vol arribar a Andalucía en 2 setmanes. Aixó si que és un Sense Criteri. L'alerto dels perills (calor, acampada lliure...). Ens despedim.
Em dutxo. Dino 2 entrepans. A la tarda, platgeta a Saint Jean-de-Luz, no sense trobar un parell dels ja clàssics controls antiterroristes. Pel que sembla no faig pinto de sospitós, a pesar de la barba de setmana i el Ford Fiesta a lo furgo (seients posteriors plegats amb bici i maletes).
DIA 3: Ha sigut una jornada que s'ha salvat com s'ha pogut. La V.V del Plazaola m'ha costat trobar-la. He començat des de Andoain i he estat 1 h. per trobar el camí correcte. Pels interessats, millor que des de Andoain seguiu les indicacions de "Leitzaran" i al cap de 2 kms. trobaran el "Centro Turístico de Leitzaran" que pot servir com a punt de sortida. Amb aquesta hora he fet algun desnivell que altre, que sumat al que em quedava per fer, podia ser mortífer. He arrivat fins al km.7, on se m'ha acabat l'aigua. Demà faré des del km.26 fins al 7 i així l'hauré fet sencera. He anat a dinar a Donostia i he comprovat que en 2 anys ha augmentat molt l'ús de les bicis i, fins i tot, ha superat de BCN (mal que els hi farà a alguns). Nomès dir que en un semàfor hem coincidit 10 ciclistes. Seguint pels bidegorris (carrils bici) he arribat fins a Anoeta. També he pujat l'Urgull i he arribat a l'extrem de la platja d'Ondarreta, on hi han algunes figures de Chillida. Al càmping i a sopar.
DIA 4: He fet la part que em restava de la V.V. Plazaola. Per iniciar el recorregut és millor deixar el cotxe a les piscines municipals de Leitza. Una baixada et porta suaument fins al km.7. El recorregut és molt sombrejat i els 20 túnels que es passen (amb ténue il·luminació) són autèntics pous de frescor. L'humitat del Leitzaran refresca la vall.
La tornada és més dura, peró les fonts, túnels i llocs on pots mullar-te els peus al riu ho fan més fàcil. A la tarda he anat a Lezo, peró la indústria i els enormes vaixells me n'han fet allunyar fins a Hondarribia, on he fet un bany a la platja a pesar de que el temps no acompanyava (algun forro polar tímid s'ha deixat veure a la sorra). He sopat al càmping, peró aquest cop el plat combinat li ha tret la titularitat al Superbocata.
DIA 5: La nit passada va haver-hi un concert de llamps, trons i aigua, que va fer que no pogués dormir bé. A més, el matí s'ha llevat amb núvols i fort vent, fet que m'ha servit com a excusa perfecte per fer el dia de descans de bici i fer un canvi de càmping.
He carregat el ForFi (ara ja adornat amb la típica enganxina d'ovella "latxa" basca) i he posat rumb a la costa fins que ha parat al primer poble que m'ha donat bones sensacions per fer un bany. Després de pasar-ne uns quants, he parat a Deba, tot i que cal dir que nomès hi havia surfers a la platja i he sigut el primer banyista del dia. El vent i el fred ha fet que el bany ràpid. Al punt d'info he demanat sobre camping decent i me n'han nomenat 4. Dinar de tapes a la platja i rumb al primer càmping. El Camping Aitzeta està entre Deba i Mutriku. No us el recomano; instal·lacions obsoletes, parcel·les ridícules i per postres, ens posen apilotonats (hi havien moltes parcel·les lliures). A més he de veure com es comporten els meus veïns rastafaris francesos, perquè podria ser l'última nit en aquest càmping. L'únic que te de bó són les sobervies vistes sobre el mar.
DIA 6: Els veïns del càmping s'han portat molt bé (quina diferència si haguessin sigut espanyols). He anat a Azkoitia per fer la V.V. de l'Urola fins a Legazpi. Teoricament es comença des de Azpeitia per fer Azpeitia-Azkoitia-Zumarraga-Erretxu-Legazpi, tot i que la meva idea era fer un "boucle" per Ormaiztegi i tornar per Nuarbe (toma explicació!). Per tant, el punt d'inici era de poca importància, no obstant m'he equivocat i he agafat el bidegorri cap a Azpeitia (tampoc era cap problema fer el "boucle" al revés).
El problema ha sigut la pudor que fa Azpeitia; les múltiples xemeneies de les múltiples indústries fan un ambient irrespirable a ous pudrits. A més no he pogut trobar la carretera de Nuarbe i me n'he tornat pel bidegorri fins a Azkoitia, des d'on he agafat la V.V., en ascens continuat i on es pot veure perfectament l'estructura de l'antic traçat del tren, amb molts túnels (uns 20) i ponts (uns 30) en tan sols 10 kms. La V.V. es converteix en carril bici al seu pas per Zumárraga, travesant el poble i seguint fins a Legazpi pel costat de naus destartelades. Ha començat a ploure, així que he donat mitja volta enlloc de fer el boucle. En 1 h. ja estava a Azpeitia (on he dinat mirant la ceremónia d'inauguració dels JJOO de Pekín). Demà ja marxaré cap a casa. Ja que, sinó hauria d'anar a Vitória per fer un altre canvi de càmping per una sola nit. No obstant, les V.V. d'Àlava queden pendents de fer. En total han sigut uns 1900 kms de cotxe i uns 150 en bici.
DIA 2: Sortint del mateix càmping faig la Via Verda (V.V.) del Bidasoa. Esmorzo a Sunbilla i segueixo la V.V., amb una vegetació abundant, verda i frondosa. Suau pendent avall que, no obstant, no impedeix que s'hagi de pedalar. El primer obstacle és un túnel de més de 200 m. i amb curva, fet que fa que no es vegi, literalment, res. Per sort porto un lot i en surto. Cap a la meitat de recorregut el tema es complica; les obres de la Nacional fa que el camí estigui deteriorat i l'hagi de compartir amb camions.
Arribo a Bera (nomès cal destacar-ne un pont medieval a les afores), i arribem a un nou túnel (potser el sisé de la V.V.), aquest també sense llum, d'uns 150 m. i amb una sorpresa: molta aigua. La bici es para en un bassal, poso el peu a terra i sorpresa...l'aigua m'arriva al genoll!! Decideixo fer mitja volta i tornar a casa. A la tornada, no puc sortejar el túnel de 200 m., el lot ha perdut potència i sento soroll a rates. Retorno uns 3 kms. i agafo la perillosa Nacional fins a casa. Abans però, faig un amic; em trobo un noi amb un artefacte semblant a una bici, però ell està totalment estirat i pedala amb els peus per endavant. Amb el meu deficient anglès, anem junts una estona¨; és de Toulouse (d'aspecte indi no obstant) i vol arribar a Andalucía en 2 setmanes. Aixó si que és un Sense Criteri. L'alerto dels perills (calor, acampada lliure...). Ens despedim.
Em dutxo. Dino 2 entrepans. A la tarda, platgeta a Saint Jean-de-Luz, no sense trobar un parell dels ja clàssics controls antiterroristes. Pel que sembla no faig pinto de sospitós, a pesar de la barba de setmana i el Ford Fiesta a lo furgo (seients posteriors plegats amb bici i maletes).
DIA 3: Ha sigut una jornada que s'ha salvat com s'ha pogut. La V.V del Plazaola m'ha costat trobar-la. He començat des de Andoain i he estat 1 h. per trobar el camí correcte. Pels interessats, millor que des de Andoain seguiu les indicacions de "Leitzaran" i al cap de 2 kms. trobaran el "Centro Turístico de Leitzaran" que pot servir com a punt de sortida. Amb aquesta hora he fet algun desnivell que altre, que sumat al que em quedava per fer, podia ser mortífer. He arrivat fins al km.7, on se m'ha acabat l'aigua. Demà faré des del km.26 fins al 7 i així l'hauré fet sencera. He anat a dinar a Donostia i he comprovat que en 2 anys ha augmentat molt l'ús de les bicis i, fins i tot, ha superat de BCN (mal que els hi farà a alguns). Nomès dir que en un semàfor hem coincidit 10 ciclistes. Seguint pels bidegorris (carrils bici) he arribat fins a Anoeta. També he pujat l'Urgull i he arribat a l'extrem de la platja d'Ondarreta, on hi han algunes figures de Chillida. Al càmping i a sopar.
DIA 4: He fet la part que em restava de la V.V. Plazaola. Per iniciar el recorregut és millor deixar el cotxe a les piscines municipals de Leitza. Una baixada et porta suaument fins al km.7. El recorregut és molt sombrejat i els 20 túnels que es passen (amb ténue il·luminació) són autèntics pous de frescor. L'humitat del Leitzaran refresca la vall.
La tornada és més dura, peró les fonts, túnels i llocs on pots mullar-te els peus al riu ho fan més fàcil. A la tarda he anat a Lezo, peró la indústria i els enormes vaixells me n'han fet allunyar fins a Hondarribia, on he fet un bany a la platja a pesar de que el temps no acompanyava (algun forro polar tímid s'ha deixat veure a la sorra). He sopat al càmping, peró aquest cop el plat combinat li ha tret la titularitat al Superbocata.
DIA 5: La nit passada va haver-hi un concert de llamps, trons i aigua, que va fer que no pogués dormir bé. A més, el matí s'ha llevat amb núvols i fort vent, fet que m'ha servit com a excusa perfecte per fer el dia de descans de bici i fer un canvi de càmping.
He carregat el ForFi (ara ja adornat amb la típica enganxina d'ovella "latxa" basca) i he posat rumb a la costa fins que ha parat al primer poble que m'ha donat bones sensacions per fer un bany. Després de pasar-ne uns quants, he parat a Deba, tot i que cal dir que nomès hi havia surfers a la platja i he sigut el primer banyista del dia. El vent i el fred ha fet que el bany ràpid. Al punt d'info he demanat sobre camping decent i me n'han nomenat 4. Dinar de tapes a la platja i rumb al primer càmping. El Camping Aitzeta està entre Deba i Mutriku. No us el recomano; instal·lacions obsoletes, parcel·les ridícules i per postres, ens posen apilotonats (hi havien moltes parcel·les lliures). A més he de veure com es comporten els meus veïns rastafaris francesos, perquè podria ser l'última nit en aquest càmping. L'únic que te de bó són les sobervies vistes sobre el mar.
DIA 6: Els veïns del càmping s'han portat molt bé (quina diferència si haguessin sigut espanyols). He anat a Azkoitia per fer la V.V. de l'Urola fins a Legazpi. Teoricament es comença des de Azpeitia per fer Azpeitia-Azkoitia-Zumarraga-Erretxu-Legazpi, tot i que la meva idea era fer un "boucle" per Ormaiztegi i tornar per Nuarbe (toma explicació!). Per tant, el punt d'inici era de poca importància, no obstant m'he equivocat i he agafat el bidegorri cap a Azpeitia (tampoc era cap problema fer el "boucle" al revés).
El problema ha sigut la pudor que fa Azpeitia; les múltiples xemeneies de les múltiples indústries fan un ambient irrespirable a ous pudrits. A més no he pogut trobar la carretera de Nuarbe i me n'he tornat pel bidegorri fins a Azkoitia, des d'on he agafat la V.V., en ascens continuat i on es pot veure perfectament l'estructura de l'antic traçat del tren, amb molts túnels (uns 20) i ponts (uns 30) en tan sols 10 kms. La V.V. es converteix en carril bici al seu pas per Zumárraga, travesant el poble i seguint fins a Legazpi pel costat de naus destartelades. Ha començat a ploure, així que he donat mitja volta enlloc de fer el boucle. En 1 h. ja estava a Azpeitia (on he dinat mirant la ceremónia d'inauguració dels JJOO de Pekín). Demà ja marxaré cap a casa. Ja que, sinó hauria d'anar a Vitória per fer un altre canvi de càmping per una sola nit. No obstant, les V.V. d'Àlava queden pendents de fer. En total han sigut uns 1900 kms de cotxe i uns 150 en bici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada