CAMINO DE SANTIAGO (SETEMBRE 2008, JUNY 2009 i SETEMBRE 2010)

SETEMBRE 2008

Sortim jo i un amic meu amb puntualitat des d'El Prat amb Clickair destinació Bilbao. 50 minuts de vol i 15 de bus per arribar al Guggenheim i fer la primera visita obligada. Desprès, visita a la Plaza Circular, Ajuntament i Casc Antic, on al migdia ja cauen els primers pintxos i la primera copa de vinet. Visita a la bonica i transitada Plaza Moyúa i dinaret prop del Guggenheim per 8'50€ (excel·lent). Aquí es torça tot. Agafem es bus 38 per anar a l'Albergue Egeria, peró ens equivoquem de direcció. El tornem a agafar correctament. Arribem a l'alberg, situat al barri de Txurdinaga (semblant al metropolità barri de Can Serra). Alberg tancat. Conversa amb els llogaters actuals: uns anglesos. Conversa amb anglès fluid. Recerca de pensió al Casc Antic. Tot ple. Nerviosisme. Anem al punt d'informació d'Arriaga, on una morena ens recomana l'aberg local. Sopar al Bocatta. Bus 58. Parada Basurtu-Castrexana. Excel·lent alberg. Habitacions dobles. Excel·lents vistes sobre el pont de Calatrava.

ETAPA 1: Portugalete - Castro Urdiales (27 km.)
Desprès d'agafar el tren Bilbao-Portu, hem començat la peregrinació. 12 km's fins a Zierbana on hem dinat i 15 més fins a Castro. Els últims 7 un autèntic infern. Pujades i baixades coincidint amb l'entrada a Cantàbria. A Castro hem localitzat la policia local que ens ha indicat on era l'alberg (al costat de la Plaça de Toros). Allà hem coincidit amb un anglès de fisonomia indú i amb una parella de txecs. El meu company ha vist que tenia ampolles amb sang als peus i jo he acabat amb l'esquena carregadíssima pel pes. Demà improvisarem algo.

ETAPA 2: Castro Urdiales - Colindres (0 km.)
Degut al nostre estat físic, pel matí hem visitat la bonica població de Castro i desprès hem agafat el bus fins a Colindres, on hem fet un menú de 7,5€ (!!) al Restaurante-Vinoteca Remaes. Hem arribat a l'Alberg i un amable peregrí manxec ha curat els peus del meu company. Més tard hem conegut un amable noi mallorquí i posteriorment, hem sortit a comprar unes fabuloses bambes Nike (falses) pel company, que donaran un aire descaradament tenista al Camino.

ETAPA 3: Colindres - Güemes (19 km.)
Hem sortit amb el mallorquí per la N-634, travessant el deteriorat pont fet per Eiffel i més endavant per carreteres locals, de poc trànsit i verds prats. Els 19 km's ens han permès dinar al Restaurant de Güemes un plat de cigrons d'escàndol. 2 km. més amunt de Güemes hi ha l'excel·lent Alberg del Cagigal, regentat pel Pare Ernesto (els seus pares eren de Puig-reig i parla un català excel·lent), amb moltes fotos, sopar, xerrada, jardinet...També hem coincidit amb l'anglès, el mallorquí, el manxec i el seu amic francès, la parella txeca i diversos alemanys i belgues. Per sort, hi han 3 habitacions diferents.

ETAPA 4: Güemes - Santander (15 km.)
Desprès de llevar-nos i dormir una mica menys del normal, ja que desprès de sopar (3 plats) a l'alberg, vem cantar unes cançons amb guitarra inclosa, vem coure unes castanyes al foc a terra i ens va ensenyar la biblioteca, amb diapositives de viatges, la ONG que ha muntat... Com anava dient, ens vem llevar, vem esmorzar amb l'Ernesto (persona interessant i políticament poc correcte dins el seu àmbit), ens vem trobar en un camí molt maco. Vem variar el recorregut, arribant a Somo per la platja i agafant una barca que ens va dur a Santander. Vem anar a l'Alberg, cèntric peró petit, molt petit, amb 20 persones en una habitació de 20 m., res a veure amb la nit anterior. Voltet per la Magadalena i desprès partidet Barça-Betis (3-2) en un bar i per celebrar-ho, copeta de Patxaran.

ETAPA 5: Santander - Mogro (17 km.)
De bon matí, la mestressa de l'Alberg ens ha clavat 4 crits (malfollada!). Hem esmorzat i ens hem despedit del mallorquí i l'anglès. Desprès hem agafat l'Avenida Valdecilla, ha partir d'aquí la Nacional, amb molts cotxes fins a Bezana, on hem agafat un camí paral·lel a la via de tren, que més endavant hem perdut i s'ha solucinat travessant uns camps, davant l'atònita mirada d'algún pagès. Ha plogut una mica. A Boo de Piélagos cal anar amb cura i s'ha de travessar el riu Pas per la via de tren, ja que sinó, l'excursió s'allarga una hora més. De Boo a Mogro (poble on hi viuen més gossos que persones) en tan sols 15 minuts, on teniem reservada una habitació al Condado de la Mota, hotel amb excel·lent relació qualitat-preu.

ETAPA 6: Mogro - Santillana (18 km.)
Desprès de l'esmorzar contundent del Condado, ens disposem a fer l'etapa. Nomès començar trobem exèrcits de llimacs de color taronja fosforescent, algo inaudit en terres catalanes. De seguida veiem que l'etapa serà lletja, ja que a partir del km.4 comencem a veure xemeneies i fums. El perfil de les empreses no desapareix fins a l'entrada de Torrelavega, on deixem l'enorme Solvay rere nostre per agafar una carretera transitada i de pendent moderat fins a Santillana, poble bonic peró excessivament "cara en fora", aixó si, amb un Cocido Montañés més que digne. Alberg acollidor rere el Museo Jesús Otero, on per cert em descuido el gel i xampú i coneixem a l'austriac, de qui més endavant parlaré.

ETAPA 7: Santillana - Comillas (18 km.)
Esmorzem en un bar horrible de la Plaça Major de Santillana i agafem la carretera de Comillas, que abandonem al km.3 a Oreña, amb companyia d'un basc, per agafar el camí de l'Ermita de San Pedro, creuar Caborredondo i el tranquil poble de Cigüenza, tots ells envoltats de verdes pastures, eucaliptus i cases indianes. Abans d'arribar a Comillas, cal destacar Pando, amb un carrer realment vistós. Un cop a Comillas, hem pogut visitar el Capricho de Gaudí, el centre històric, el port... Possiblement el millor poble de Cantàbria, que ha significat una de les etapes més maques fins al moment. Un cop a l'alberg (una antiga presó), he pogut fer balanç de danys: principi de tendinitis al peu esquerre i tres ampolles al dret (enlloc de curar-les drenant-les amb un fil, jo m'hi travesso un imperdible, que és més punky). Per dinar: altre cop Cocido.

ETAPA 8: Comillas - Serdio (19 km.)
Sortim i en 3 hores arribem a San Vicente de la Barquera, on comprem menjar per dinar. Fins a Serdio molta calor, amb molt pes a l'esquena i amb pujada. A Serdio (disposa de 2 bars econòmics i autèntics, sobretot el Bar El Rincón) trobeu un alberg amb cuina, habitació amb 8 lliteres, secadora i...gratuït. Excel·lent.

ETAPA 9: Serdio - Colombres (10 km.)
El que havia de ser una etapa de transició pels meus peus, amb tendinitis als 2, s'ha convertit en un desgavell poc abans d'arribar a Unquera, ja que no hem vist unes fletxes i hem anat muntanya amunt. La tonteria ha durat més d'una hora. Un cop a Unquera, hem fet les típiques Corbatas amb Xocolata desfeta i un cop a Colombres ja he pogut relaxar els peus a l'alberg, on hem dinat un mica car. Partida d'escacs havent sopat amb l'austriac i uns tintos financiats pel centre-europeu.

ETAPA 10: Colombres - Llanes (22 km.)
Dopat d'Ibuprofeno fins les dents ens disposme a realitzar l'etapa, que en principi havia de ser un rollo, degut a que es passava, integrament, per la Nacional. No obstant, a l'alçada de Pendueles hem vist que existia una "senda costera" que passava entre la carretera i la costa. Aquesta via va resultar ser una autèntica maravella natural, amb una frondositat digne de la selva, vistes al mar i als imponents Picos de Europa. Rebentats, vem arribar al poble d'Andrín, amb més vaques que personal i un restaurant excel·lent, peró també car: 32€ per barba. En 4 eterns km.'s més hem arribat a Llanes, bonic poble coster, amb cases indianes i carrers per perdre-s'hi. Hem dormit a l'Alberg de l'Estació, amb vistes a l'andana i als passatgers.

ETAPA 11: Llanes - Nueva de Llanes (18 km.)
Etapa bonica amb molts encreuaments de petits camins, seguint la frondositat que ens acompanya des de l'entrada a Astúries. Etapa sense albergs; per tant, juntament amb el company austriac (apodat l'alemany o Mr. Bean, en secret) hem llogat una habitació de pensió a Nueva, en el que hi ha una platja rocosa digne de menció. Sopar a base de llaunes, igual que el dinar i en que el denominador comú té un nom: escabetxe. Per la nit, recital de pets, roncs i pudor per part del crack austriac.

ETAPA 12: Nueva de Llanes - Ribadesella (11 km.)
Última etapa com a caminadors i on el protagonisme ha sigut la pluja, que ha fet acte de presència de manera notable l'últim dia. He pogut estrenar l'incòmode capalina en una etapa curta, maca i ràpida, que té com a punt de màxima esplendor l'Esglèsia de Pría. Un cop a Ribadesella, on hem trobat un iaia-punt d'informació, on hem fet una quiniela i on ens hem despedit de l'austriac ha finalitzat la nostre peregrinació. Hem pujat a un tren Feve on hem dormit 2 hores amb destinació Oviedo (o Uviéu pels astur-entesos).

OVIEDO:
Hem fet nit a l'alberg de peregrins, on ens hem retrobat amb la parella txeca d'etapes anteriors. He dormit malament, ja que era un festival amb home-cinema de roncs i inclús algún petit vòmit descontrolat. Oviedo és una ciutat neta i cuidada, i força senyorial, ja que hi han cases antigues molt ben cuidades i la gent vesteix amb especial bon gust. Un casc antic força petit on destaca la Catedral. Per la resta, te una excel·lent estació de tren i d'afició de Fernando Alonso, poques mostres. Per contra, cal dir que el centre és especialment relliscós, sobretot si plou (com és el cas) i es porten unes sandalies Alpe. GIJÓN:
Gijón (o Xixón) té més ambient que Oviedo i fins i tot es podria dir que sembla més ciutat. Ens vem allotjat a l'excel·lent hostal Don Pelayo. No obstant, si el lema d'Astúries és "Paraiso Natural", Gijón és el seu purgatori. Carrers estrets amb pisos excessivament alts i ennegrits per la contaminació i un estadi de futbol (El Molinón) que qualsevol d'aquests dies caure d'una bufada d'aire. No obstant, cal destacar el barri de darrere del Cerro de Santa Catalina (territori de teletubbies i botellons de tarda), amb carrers adoquinats i cases baixes. També destaca la Calle Corrida, gran carrer peatonal amb botigues ideals per pasar la tarda (els qui no fan botellons). Gijón té la sort de tenir platja, perque sinó, seria de les ciutats menys turístiques d'Espanya.

JUNY 2009

ETAPA 13: Ribadesella - La Isla (16,5 km)
Desprès d'una competició a Huesca, condueixo uns 500 km fins a San Esteban de Leces, on hi ha l'alberg i res més, ja que no hi han botigues. Coincideixo amb un matrimoni alemany i una jove irlandesa. L'endemà deixo el cotxe a Ribadesella, on s'estarà fins a la tornada. Des de Ribadesella no s'han de seguir les fletxes grogues ja que et retornen a Ribadesella al cap d'uns 5 km. És millor agafar la Nacional direcció Gijón fins arribar a San Esteban de Leces. Rere l'alberg surt una pista que ens dirigirà a La Isla. En aquesta etapa veurem segurament les millors platges fins ara, destacant la Playa de Moris. Verdor per tot arreu i vaques menjant a escassos metres de la platja. Veig el primer "hórreo"de tot el camí. Dino una pizza a La Isla. Per la tarda visita a la platja de La Isla. Per la nit conversa surrealista entre un franco-portuguès que no parla anglès, l'irlandesa i un servidor.

ETAPA 14: La Isla - Sebrayo (15 km)
Tot el camí l'he fet amb la noia irlandesa. L'etapa és preciosa, travessa camps, boscos i podem veure Astúries en estat pur. Hem arribat a Sebrayo a les 15h. És una població on no hi ha cap servei però cada dia cap a les 20h ve un home amb una furgoneta repleta de menjar, llaunes, pa, pasta, fruita... Llàstima que no ho sabia i he arrossegat tot el menjar del dia des de Colunga. La clau de l'alberg s'agafa a la casa nº7, però si no hi són es pot entrar per la finestra. Avui hem sigut 12 persones a l'alberg, coincidint amb dues germanes canàries i un mallorquí jubilat. L'alberg és petit i cutre.

ETAPA 15: Sebrayo - Vega de Sariego (24 km)
He començat amb l'irlandesa i desprès d'un petit xàfec hem parat a esmorçar a Villaviciosa. El tram fins aquesta població transcorre per camins estrets, humits i envoltats d'arbres (i de fang). Uns 3 km més endavant els nostres camins s'han separat ja que ella anava direcció Gijón i jo cap a Oviedo. Han sigut els 3 dies que més anglès he parlat i m'ha anat bé per millorar la meva autoestima amb aquest idioma. A partir de Valdediós (on he dinat un entrepà en un petit bar-botiga a l'entrada del poble) hi han uns kms durs, amb molta pujada; però es passa per Vallinaoscura, un poble autèntic com pocs. Grans vistes. Arribada a Vega a les 17h. Clau al Bar Rufo. Alberg notable.

ETAPA 16: Vega - Oviedo (27 km)
Desprès de dormir amb 3 persones alemanes, he començat la jornada que transcorre integrament per petites carreteres. Aviat he arribat a Pola de Siero, poble modern i net, capital de la comarca. 3 km desprès he arribat a El Berrón, amb aspecte de barri d'extrarradi i envoltat de carreteres, vies de tren, autovies i torres elèctriques. Aprofitant l'estat dels meus peus he agafat el tren cap a Oviedo, on he fet un menú i esperat l'obertura de l'alberg (19h) en el parc més gran del centre de la ciutat, envoltat de bancs amb gent dinant i llegint.

ETAPA 17: Oviedo - Gallegos - Oviedo
Enlloc d'agafar el camí direcció a Avilès, he agafat el camí primitiu (que va per l'interior) i quan me n'he adonat ja era massa lluny d'Avilès, així que he donat mitja volta he dinat a Oviedo, he comprat el bitllet de bus cap a Ribadesella i un cop allà m'he retrobat amb el cotxe i més de 700 km fins a casa.

SETEMBRE 2010

ETAPA 18: Aeroport d'Asturas - Soto de Luiña (20 kms)
Arribo a les 13h a l'Aeroport i resultava una mica exagerat fer els més de 20 kms de l'etapa caminant. Menjat algo a l'aeroport i he sortit direcció Soto de la Barca. El camí passa molt aprop de l'aeroport i es pot trobar facilment. Un cop arribat a Soto, torno a picotejar i agafo un tren Feve que m'ha dut a Cudillero. Desprès, 7 kms fins a l'alberg de Soto de Luiña (gràtis), combatent el pet de sol que queia i unes indicacions no massa fiables però que, seguint la lògica no fan perdre't. El millor del dia: la pedragosa platja de La Concha de Artedo i el copiòs i abundant sopar a l'hotel de Soto.



ETAPA 19: Soto de Luiña - Almuña (30 kms)
A pesar dels consells del guarda de l'alberg dient que passessim per la carretera per culpa de l'enorme frondositat del camí, un servidor va passar del tema i desprès d'estar uns minuts en lluita amb unes plantes punxents, vaig arribar a dalt d'un turó. Allà les senyales van desapareixer, peró gràcies a l'orientació de veure el mar, vaig poder anart baixant per uns camins preciosos, verds, amb multitud d'arbres diversos que tapaven el cel completament. Un cop a l'antiga Nacional i recuparades les senyals, aquestes et guien cap a la Playa del Silencio i allà desapareixen. Ja que estava allà, tot sol en aquella immensa platja, vaig aprofitar per fer un bany refrescant. Llàstima de tanta pedra. No obstant, i com diu la cançó: "siempre que quedará, la voz suave del mar"

Torno enrere. Arribo a Ballota, on dino força en l'únic restaurant del poble. Porto 16 kms i encara estic a la meitat. Agafo el Feve (en passen 2 diaris) fins a Barcia. Tot esperant el tren "entablo" conversa amb un ex-presoner de la zona (tipo "Callejeros" vaja). De Barcia a Almuña, per la perillosa Nacional sense marges.

ETAPA 20: Almuña - Tapia de Casariego (40 kms)

Avui havia de fer una etapa de 16 kms, peró per avançar un dia, he anat al bonic poble de Luarca caminant i allà he agafat el Feve fins a Villapedre; d'aquesta manera, amb uns 20 kms arribaria a La Caridad, destinació del dia següent. La meitat de l'etapa he anat amb un cirurgià brasiler amb qui també he dinat, just desprès de que ens diguessin que l'alberg local estava en obres. Llavors, juntament amb una parella francesa, hem anat amb bus fins al següent alberg, situat a Tapia de Casariego.
L'alberg no està massa bé, però està a primera línia de mar, amb una cala gairebé particular, on evidentment hi ha hagut bany; l´últim del Camino, ja que a partir de l'entrada a Galicia, tot és interior.

ETAPA 21: Tapia - Vilela (18 kms)

L'idea inicial no era fer aquesta etapa, sinó anar a Gondán (15 kms desprès), ja que no coneixia l'existència d'aquest alberg acabat d'estrenar. Per tant, com que en principi havia de fer més kms, he agafat el bus fins a Ribadeo i desprès d'intentar orientar-me infructuasament per aquesta bonica població amb gust a peix, he anat al punt d'informació. Un cop trobat el camí, m'he trobat amb la parella francesa. Hem arribat al bar de Vilela, on la l'agradable mestressa ens ha donat les claus de l'alberg. Així doncs, positiu canvi de plans, ja que hem pogut disfrutar d'aquest fabulòs alberg, dinar amb calma, rentar, xerrar, arreglar les barbes...

Per sopar, a part de la parella francesa, també va venir un català. Va ser el millor sopar fins ara.L'amo va començar a treure licors casolans, explicant com els feia...

ETAPA 22: Vilela - V. de Lourenzá (21 kms)

Dia en què he vist un paisatge molt rural, amb moltes explotacions de vaques, horts... recobrant el protagonisme envers els boscos. Dia amb molt desnivells, que ha fet que l'etapa fos molt dura. A més, en els pobles que passava ni hi havia cap botiga i fins San Xusto no he trobat un bar (Bar La Curva) on poder dinar. Allà hi havia un home de Sòria amb qui ja havia coincidit en etapes anteriors i 4 jubilats italians uqe van sortir caminant des de ... Milà!!

Des d'allà fins al tranquil poble de Lourenzá, un inmens bosc d'eucaliptus. Han caigut 4 gotes, però s'ha quedat en això. L'alberg no és dels millors, però te cuina. Abans de sopar, rondes de birres amb el sorià i un català. Per la nit, concert de roncs.

ETAPA 23: V. de Lourenzá - Gontán (Abadín) (25 kms)

Des de l'inici fins a Mondoñedo ha plogut bastant i la capalina s'ha estrenat. A la bonica i autèntica població de Mondoñedo, m'he trobat amb un noi de Burgos amb qui he fet un parell de rondes. Desprès, ascens de menys a més, amb unes últimes rampes duríssimes. Els últims 3 kms planeja força fins arribar a l'excel·lent alberg de Gontán (un barri d'Abadín). Sopo amb el soriano i el burgalés. Desprès de sopar, com que l'alberg tancava a les 22h, posem una falca a la porta i anem a veure l'Athletic-Barça (1-3) mentres van caient les rondes. He dormit com un rei.

ETAPA 24: Gontán - Villalba (20 kms)

Etapa completament plana per la comerca de la Terra Chá, per camins ombrívols i agradables. A Goiriz he visitat el cementiri més preciós que vist mai, amb multitud de figures gòtiques. 100m enrere del cementiri he parat al bar, on al cap d'uns minuts ha aparegut el soriano i hem retornat a les rondes. A les 13h arrivabem al preciós alberg de Villalba (un poble força lletjot). Dinem i sopem al Restaurant A Taverna (decorat tipo pub anglès), juntament amb el burgalés. Entre els dos apats, cerveses i més cerveses.

ETAPA 25: Villalba - Baamonde (20 kms)
Sortim junts amb el soriano i el burgalés al bar del costat de l'alberg. Un cop esmorzats ens adonem que alguns camps estan blancs de gebre i que, per tant, ha sigut una nit força freda. Continuem caminant per la Terra Chá, que amb les boires matinals te una semblança a la Plana de Vic. A pesar de les parades cerveseres, arribem a Baamonde a les 14h. En el gran i còmode alberg deixo els trastos i anem a dinar al Restaurante Galicia, de l'emblemàtic Xoán Corral, tot un personatge. Desprès, ens despedim amb qui he anat aquests últims dies, ja que ells encara faran més kms avui. Per la tarda, ronda de sidres amb una parella madrilenya.

ETAPA 26: Baamonde - Miraz (15 kms)
Etapa molt còmode per alegria de les meves ampolles. El primer tram transcorre per la Nacional i desprès per camins còmodes i petites carreteres comarcals. Tant a Seixon com a Miraz hi han bars humils en els que dificilment es pot menjar. L'alberg està regentat pels "Amics del Camino d'Anglaterra" i per tant, són anglesos. A Miraz no hi ha cap altre servei, nomès vaques, ocells i peregrins. Per la tarda, cerveses amb una noia de León i desprès sopar mirant l'Auxerre-R.Madrid (0-1)

ETAPA 27: Miraz - Sobrado (26 kms)
A pesar de la fresca que feia, l'etapa s'ha fet dura, ja que hi havia força asfalt i un continu puja-baixa. He fet mitja etapa amb una senyora basca. Els últims 6 kms han sigut preciosos, per camins coberts de vegetació. Just a l'entrada de Sobrado hi ha un llac preciós i desprès ja es veu el poble. Bàsicament és un poble petit peró amb tots els serveis i amb el gran monestir, que per cert, no està gaire ben cuidat, amb els campanars plens d'herbes i matolls. L'alberg està en el mateix monestir, concretament en una de les portes del claustre. Així vem tenir una "experiència religiosa". Per cert, en una de les dutxes, a la paret, hi ha entrant de pedra per batejar, on les ments més calenturientes hi poden veure altres utilitats. Nomès 62 kms per Santiago!!!
Per dinar i sopar, plat combinat a El Tote i mentrestant, de birres amb la leonesa.

ETAPA 28: Sobrado - Arzúa (22 kms)

La primera part de l'etapa ha sigut preciosa, camins amples, plans i rodejats d'alts eucaliptus. La segona part és més d'asfalt i resulta més pesada. He fet l'etapa amb la leonesa, amb qui també he dinar zorza, pop i formatge de tetilla. A Arzúa el camí s'uneix amb el Francès i tot el poble està ple de peregrins. De fet, a part de la'lberg normal, n'hi ha 6 més de privats. Per sort, hem arribat una hora abans de que s'esgotessin les places. Hi ha més espanyols que en el Camí del Nord i també forces persones jubilades, la majoria de les quals fan els últims 100 kms per tenir la Compostela. Desprès de fer l'etapa es posen sabates i es maquillen. Quin canvi. Per la tarda, més birres amb la leonesa.

ETAPA 29: Arzúa - Pedrouzo (21 kms)

Etapa preciosa, amb camins de terra amples i boscos amb eucaliptus enormes. Tot perfecte si no fos per la gran quantitat de gent. No hi ha hagut moment en que no es veigués cap peregrí i en algunes rectes n'he contat una trentena, alguns en un baix estat de forma. L'alberg de la Xunta (de 120 places) a les 15h ja estava ple. Avui també compartit tot el dia amb la leonesa. Realment, el prototip de peregrí canvia molt en el camí francès i sembla una caminada popular (tipo transèquia manresana) en recerca de la compostela; mentres, el que feiem el Camí del Nord, buscavem tranquilitat i natura. Demà: Santiago!!!!

ETAPA 30: Pedrouzo - Santiago (18 kms)

Final del Camino. Etapa curta i força agradable a pesar d'entrar a una ciutat. Arribar a Santiago significava trobar-me amb les emocions del final. Hi ha gent que s'entristeix perquè ja ha acabat, desprès que tenen una satisfacció enorme; en el meu cas, nomès arribar, m'estiro al mig de la Plaça de l'Obradoiro, saborejant la sensació de que no hi ha repte impossible i que les metes, siguin quines siguin, estan a l'abast nostre. Arribar a Santiago no és un fi, sinó una etapa de les diverses metes que ens podem marcar; ara, nomès cal ser valents i marcar-ne de més ambicioses. És cert que és una etapa molt llarga des de l'any 2008 a Bilbao, però el món no s'acaba ni comença a Santiago.
Desprès, dino amb la leonesa al popular "Casa Manolo" (una espècie de "fast-food" de qualitat amb producte de la terra. Degut als preus desorbitats de les pensions del casc antic, decidim fer cas a una senyora que lloga habitacions en un pis buit del cèntric Algalia de Abaixo. Desprès, anem 10 minuts a misa a la Catedral i en acabat, rondes de d'Albariños i Ribeiros. L'endemà ens acomiadem i sota una intensa pluja vaig a recollor la meva compostela desprès de mitja hora de cua. Esmorzo, i sota la capalina, visito el que segurament és dels millors casc antics d'Espanya. A pesar de l'intens turisme religiós i del grapat de botigues de souvenirs, sap conservar l'autenticitat. Desprès, la tempesta d'aigua i vent ha anat augmentant i he anat a l'alberg Seminario Menor (10€!!) per secar-me i deixar les coses. També he pogut veure el desastrós Manresa-Bilbao (hem perdut de casi 30 punts!). Desprès ha vingut a veure'm un amic de la ciutat i m'ha ensenyat uns jardins preciosos i hem anat a sopar al recomanable i autèntic "Abrigadoiro" a la Rua Carreira do Conde.