Tenerife (Juliol 2020)

Molt recomanable la part nord de l'illa. Per mi el limit seria el Teide, cap al sud trobem una illa excessivament construida i molt més àrida. El nord és verd, més salvatge i sense turisme de masses. 

Recomano que busqueu charcas poc conegudes, on només hi va la gent local. Nosaltres ens vem allotjar en un apartament prop de El Sauzal. Us recomano menjar a Casa Odon. La zona és fantàstica. Si voleu pobles més grans, us recomano Puerto de la Cruz, Candelaria, La Orotava i La Laguna. En menor mesura Santa Cruz. 

Em va agradar molt el parc de Anaga, si ve heu de posar paciència amb les curves.

Garichico i Icod també han de ser visitats, juntament amb el Teide. Respecte a aquest ùltim intenteu anar-hi en dia rufol, ja que el sol crema molt més que a la resta de la illa (que ja és dir). En resum, exploreu la costa nord, rere els camps de tabac trobarem autèntiques maravelles. 

 

La Rochelle, Îles de Ré et Oleron (Agost 2019)

LOIRE (AGOST 2018)

DORDOGNE (AGOST 2017)

Fantàstica zona per a turisme familiar, zmb poblet sortits de contes i on es menja molt bé, sobretot especialistes en foie. Posant a Cahors al centre de la ruta, al sud destaca Saint Cirq Lapopie, un dels pobles més pintorescs de la zona i perfectament preparat pel turisme, amb varis parquings força grans. Un plaer passejar a primera hora, abans de l'arribada massiva de tothom.
Cahors és una ciutat molt agradable, peró degut a la quantitat de pobles a visitar amb més encant, és una visita que s'hauria de fer bastant ràpida.

Al nord hi ha per mi la principal atacció turística, Rocamadour, em va recordar una mica a Montserrat i simplement és espectacular. A la zona també trobem pobles preciosos, de parada obligada, com Loubressac, Autoire, Carennac i Martel

Al oest tenim pobles també molt curiosos i en que mereixen com a mínim una passejada com Domme, Castelnaud la Chapelle, La Roque-Gageac, Beynac et Cazenac, Belvès i Monpazier.

Nosaltres ens vem allotjar a Sarlat, un altre poble (aquest te un tamany de petita ciutat) que es extraordinari, amb nombrosos restaurants, carrers adoquinats, torres...

CUBA (JUNY 2017)

Cuba és un país que teniem entre cella i cella des de feia molt de temps i quina millor ocasió per anar-hi que en una lluna de mel. Per primer cop, vaig utilitzar una agència de viatges (Halcon Viajes), ja que segurament és un dels pocs viatges que et pot sortir més econòmic utilitzar aquest métode.

Vem volar amb Air Europa, especialment recomanable per la gent que estigui de dieta, ja que en el trajecte Barcelona-Madrid-La Habana, tan sols vem menjar un platet ridicul (la tornada no va ser diferent).

Vem arribar ja de nit a Cuba i vem  anar amb bus fins a l'Hotel Sevilla (on estariem i que us recomano, molt ben situat, habitacions àmplies, música en directe més de 12h, excel·lents vistes des de la cafeteria...). Pel camí, el que més xoca és la quantitat de gent que hi ha al carrer i una il·luminació més aviat escassa.

L'endemà, i després d'al·lucinar amb les vistes des del 9é pis de l'hotel, vem agafar Prado (una rambleta molt agradable) per anar a la zona del Malecon (ja amb molta calor de bon matí, una xafogor que ens acompanyaria en tot el viatge) i si bé, el passeig és bonic, els carrers paral·lels són molt autèntics, amb edificis en un estat semi-ruinós, peró alhora amb molt d'ambient, negocis oberts (el terme "botiga" a Cuba, és bastant diferent del que podem entendre nosaltres) i poc turisme.

Evidentment ja estavem acostumats a veure els antics cotxes americans ja clàssics a totes les fotos de Cuba i als Lada i Talbots matxacats fins a extrems no vistos a Occident (comprar-se un cotxe mitjanet a Cuba costa uns 60.000 €. El salari mensual és de 26€. Queda tot dit).

Seguint Prado en sentit invers trobem el Parque Central, on hi ha molt d'ambient i d'on surten els recomanables busos turístics (recorre tota la ciutat excepte els petits carrerons, fent una volta molt gran i veient llocs de la ciutat més apartats, com la Plaza de la Revolución, l'ambaixada americana, l'ambientada Rampa i els hotels més grans, que realment estan molt mal situats).

Continuan pel Prado arribem al Capitoli, un edifici gegantesc, que te un cert semblant al Vaticà i que també és una de les imatges de la ciutat. Davant hi ha l'edifici de la Sociedad Asturiana amb els seus 4 paladares, el més conegut és Los Nardos, peró tots tenen la mateixa cuina.

Rere el Capitoli i trobem el barri xinés. No és un barri turístic i no surt a les guies. Crec que val la pena una visita ràpida en un barri relativament comercial (hi ha un carrer que te un semblant a Preciados, versió destrossada), molt barat i on es pot comprar amb pesos cubans relativament fàcil (pels que no ho sapigueu, normalment s'utilitza el CUC en els llocs on hi ha la possibilitat que hi hagi algun turista, mentres que el CUP és gairebé restringit als cubans. Encara que aconsegueixis CUPS, serà dificil gastar-los, millor guardar-los de record, sobretot el billet de 3 del Che i el de 10 amb els rifles i les banderes).

No obstant, el barri que val mitja Habana, és la Habana Vieja. El rovell de l'ou, un barri molt gran, amb molts carrers, amb molta diversitat i on destaca la calle Obispo, possiblement el carrer més comercial de Cuba, i la calle Empedrado, amb la clàssica Bodeguita del Medio (recomenable el restaurant de darrere la barra) i la preciosa Catedral al final del carrer.

El recorregut des de la Plaza de la Catedral, passant per la Plaza de Armas,  la de San Francisco de Assís i acabant a la Plaza Vieja (no es deixeu enganyar pel nom) val molt la pena.

En aquest barri trobareu multitud de bici-taxis que us poden portar.

Tornant a la zona on teniem l'hotel, cal visitar el Museu Nacional de Belles Arts, amb una col·lecció més que interessant i si us sobra temps, el Museo de la Revolución, una explicació planfetaria dels fets polítics del últims anys, peró que resulta curiosa (per exemple, la foto del Che caracteritzat completament calb).

Quan baixala calor al vespre un bon lloc on anar a veure les vistes de la ciutat és la Fortaleza de San Carlos de la Cabaña (a partir de les 21h fan "El Cañonazo", que és bastant prescindible), ja que es pot veure gairebé la tota de La Habana i la seva abadia.

Des de la capital vem fer la única excursió de guiris del viatge, concretament a Viñales. És una excursió que val la pena, sobretot si es fa una estada llarga a La Habana. La naturalesa és el que destaca més d'aquesta zona, ja que és potser una de les zones més verdes i rurals de Cuba.

Després dels immollorables dies a La Habana, teniem el taxi cap a Trinidad (recomano intenteu parlar bastant amb els taxistes, ja que crec que pot ser una bona manera de conèixer la realitat del pais). La primera experiència amb les autopistes és que probablement no s'asfalten des de la caiguda de la URSS. Els carrils no els marca la inexistent pintura, sinó els nombrosos forats, que fa que gairebé tothom circuli per l'esquerra.

Tot i que no ho teniem previst, vem negociar parar una estona a Cienfuegos. Tot i que te bastanta nomenada, ens va decepcionar una mica, ja que a part del Palacio del Valle (que ens pot traslladar al sud d 'Espanya perfectament), te un centre relativament modern per ser Cuba i en alguns moment fins i tot semblava que estiguessim a Europa, pel que fa a ordre i neteja.

Pel que fa a Trinidad, teniem dubtes sobre l'arriscada aposta de passar 5 nits en una ciutat de poc més de 40.000 habitants, peró no ens va defraudar gens. Es tracta d'una ciutat on cal anar ben calçat ja que tots els terres son empedrats i a més, mal empedrats. Qualsevol calçat que no siguin unes bambes serà una mala elecció.


Trinidad te màgia. És un poble molt tranquil, on es fa un salt al passat, Cases de planta baixa de colors, cadires al carrer els vespres xafogosos, nens jugant a futbol descalços i molta pau. Tota la ciutat val la pena, per tant no cal buscar el centre, tot és molt autèntic i es pot notar la Cuba en estat pur, A  més te una platja que si bé a Cuba no és de les millors, a Espanya seria de pata negra, Playa Ancón (servei de busos per anar-hi).
També te vida nocturna, amb la popular escalinata del costat de la Catedrals i diversos locals de música en directe i algun restaurant força recomanable, com el Linda Vista (anar-hi just quan el sol estigui caient i les vistes son immillorables).
També val la pena fer alguna excursió a cavall a algunes de les cascades de la zona, si bé nosaltres vem anar en estació seca i la cascada s'havia d'imaginar, no obstant la frescor i el bany és privilegiat.

L'única decepció va ser El Valle de los Ingenios. La gent ens en parlava molt bé, peró realment no te massa cosa a veure (alguna casa de l'època dels esclaus, amb restes d'on vivien aquests).

No obstant també vem tenir una sorpresa agradable i va ser la ciutat de Sancti Spiritus, un lloc gens turístic, i que te el millor de Trinidad i de Cienfuegos, L'anada des de Trinidad la vem fer amb bus (més bicicarro fins al centre) i la tornada va ser amb taxi i una mica accidentada (visita a l'hospital per una senyora que havia caigut, control policial...).

La cirereta al viatge van ser les dues últimes nits en un resort a Cayo Santa María, sens dubte la millor platja que he vist mai amb moooolta diferència. Aigua cristalina, turquesa, amb tocs blanquinosos, sense onades, sorra blanca...
Pel que fa al resort, no busqueu el luxe que podeu trobar en altres països en instal·lacions semblants. Tot i que no sembla Cuba i continuem sent, i tot i que les instal·lacions estan força bé, a vegades podem trobar algunes mancances, peró tot és qüestió de veure la platja altre vegada i donar-te compte que estàs en un lloc top.

SICILIA (JULIOL 2016)

El viatge a Sicilia em feia molta il·lusió després d'haver estat a diversos llocs d'Italia els mesos anteriors i el resultat no em va decebre.
Vem volar amb Ryanair Girona-Trapani i vem llogar un cotxe amb l'empresa Hertz, curiosament no ens va tocar un Panda si no un Peugeot 208. D'allà vem anar fins a Palermo on teniem allotjament a casa d'una familiar durant les primeres i última nit del viatge.

DIA 1 I 2
Ficar-se en Palermo en cotxe és tota una experiència, peró jo crec que m'hi vaig adaptar bé. Básicament cal tenir en compte que els "cedas" són relatius, no hi han carrils pintats i evidentment tampoc dins del cap dels conductors i els semàfors també són poc tolerats. Si està vermell i no passa ningú, has de passar. Imperativament.
A part d'aquests detalls la ciutat em va agradar molt, te algunes parts millor conservades peró en general podriem definir-la com antiga, si bé està més neta del que m'havien dit (per brutícia no us perdeu les cunetes de totes les carreteres). Em va faltar temps per visitar-la bé i per tant no es descarta una segona visita. Al 2020, ja hi havia anat dues vegades més, amb la meva filla de pocs mesos, per descubrir tots els intringulis de la ciutat, al no anotar-ho no us puc entrar gaire en detall, peró és una ciutat maravellosa, a pesar de que alguns palazzos s'estiguin caient a trossos. No us perdeu les singulars catacumbes dei Capuccini, la cantonada dels Quatro Canti i la plaça del seu costat on hi ha la Fontana Pretoria. En tot cas, al ser una ciutat amb tanta historia intenteu informar-vos bé de la historia de cada lloc. Te multitud de places, esglèsies i si respira un ambient molt mediterrani, sorollós i s'hi menja de fàbula, peró em menjar m'ocuparia un blog sencer.

TOSCANA (FEBRER 2016)

Aprofitant el pont de la Llum aconseguim una ganga per volar a Pisa des de Girona, des d'allà llogarem un Fiat Panda i arribarem a Florència, on aconseguim superar la congestionada entrada per acabar aparcant davant l'hotel (a la zona de residents descobreixo l'endemà, peró sense multa).
Anem a sopar al costat de l'hotel on hi ha un restaurant força bo (Outside Bistrot - de fet hi anirem a sopar els dos dies de la nostre estada a Florència) i pugem a la Piazza de Michelangelo des d'on es veu unes vistes estupendes de la ciutat.
L'endemà ens vem llevar aviat i ens vem fer tota la ciutat, gairebé res. Vem visitar l'espectacular Santa Croce, el Duomo, el Ponte Vecchio, el museu Uffizi, el museu Bargello, Palazzo de Pitti, la més humil església de Santa Maria Novella... Realment és una ciutat espectacular, on hi ha múltiples racons per veure i on dóna la sensació que sempre estiguis veient alguna cosa nova.
També em va sorprendre la quantitat de turistes que hi ha malgrat ser  Febrer i és que realment val molt la pena. Ens hagués faltat un altre dia a la ciutat, ja que tot i visitar el principal, segurament va ser massa tute i haguéssim pogut descobrir noves coses en un segon dia.

El segon dia vem agafar el Panda i vem anar cap al sud, vem fer una parada a San Gimignano, on vem veure les seves múltiples torres i tots els carrerons del poble. Tot i ser molt petit, val la pena aquesta visita, ja que és molt característic i a més està molt ben conservat.

Tot seguit vem arribar a Siena. De seguida vem veure que aquí no tindríem les massificacions de Florència, ja que tot i ser també una ciutat preciosa, està més apartada del turisme de massa. De fet el calificatiu de ciutat és dubtós, ja que és un poble gran i hi regna la tranquil.litat.
Ens vem allotjar en el millor hotel d'aquest pont, el Athena, us el recomano al 100% i la seva terrassa amb vistes sobre la ciutat.
La visita a Siena és molt més senzilla que a Florència, ja que cal visitar la Piazza di Campo i el Duomo, no obstant, dins del Duomo hi ha diverses coses a visitar, batisteri, criptes, mirador... que fa que mínim estigueu 2 hores visitant-ho. L'interior del Duomo és espectacular! Si bé per fora segurament el de Florència resulta més impactantper dintre no hi ha color. El Duomo de Siena és una passada! Molt singular i ric. Venen un bitllet únic per 8€ que té una validesa de 3 dies, així que si es té més temps es pot dosificar la visita artística.
La Piazza di Campo és bastant curiosa, ja que no és plana com la majoria i a l'interior la gent si seu en plan Parc de la Ciutadella. Deuen ser molt curioses les curses de cavalls i val la pena seure a una de les seves terrasses per imaginar-se les carreres tan singulars. La nit sienesa resulta avorrida, si bé cal dir que vem anar a un local que val la pena, el River, situat a Banchi di Sopra, 25 (bona música i bons cocktails). Els sienesos són molt agradables i servicials, tot plegat sembla un decorat de contes.

Liquidada la visita sienesa, l'endemà vem fer bastant cotxe. Primer Volterra, després de superar una carretera de curves que tela. Aquest poble destaca per la seva situació, ja que es veuen unes vistes magnífiques, al quedar dalt d'un turó. Podeu contemplar la verda que és la Toscana, que fa que ens alguns moment puguis pensar que estàs a Asturias o a Irlanda.
Volterra, també és un poble molt ben cuidat  i te una plaça principal molt gran i treballada per tractar-se d'un poble tan petit. També te un amfiteatre romà.
D'aquí vem fer anar a Lucca, una ciutat emmurallada molt agradable i tranquil·la. Les muralles tenen un radi de més de 4 kilometres, per tant, la ciutat interior és molt gran i s'hi fa vida normal (no és ciutat-souvenir). Tot i ser la visita menys monumental (el llistó està molt amunt), la veritat és que és una passejada molt agradable pels seus carrers estrets, on la majoria de gent es belluga en bicicleta i on hi regna la calma. També te algunes esglèsies molt destacades, peró es veuen eclipsades amb el vist els dos dies abans.
Per acabar Pisa, visita-llampec abans d'agafar l'avió de tornada l'endemà al matí. Per tant, vem fer la visita de nit i vem tenir el privilegi de veure-ho gairebé amb absoluta soledat. No només la torre (per cert, realment està MOLT inclinada) sinó tota la Piazza Miracoli amb el Duomo i el Batisteri resulten impresionants. A més aquests monuments tan famosos, quan hi arribes sembla que encara recobrin més importància.
La resta de Pisa no està tan malament com m'havien dit, si bé no te color amb cap altre ciutat d'aquest viatge. No obstant, la zona del riu és bastant atractiva i si em permeteu una recomanació, restaurant Il Tegame (Piazza Cairoli, 9), el millor restaurant d'aquest viatge.

TORINO (OCTUBRE 2015)

Els que creguin de Torino és una ciutat grisa i poc interessant s'equivoquen moltíssim. Si bé no té la monumentalitat d'altres ciutats italianes, te molts punts d'interés.
El triangle entre l'estació de Porta Nova, Piazza Castello i la Piazza Vitorio Veneto són plens d'ambient a totes hores en els seus carrers en que destaquen els kilometres i kilometres d'arcades, inclús allunyant-nos del centre (només cal veure el llarg Corso Vitorio Emanuele II).
L'edifici més emblematic és la Mole Antonelliana, on també si troba el recomanable museu del cinema. Per veure bones vistes es pot pujar a dalt qmb un minúscul ascensor i una llarga espera, peró jo us recomano travessar el pont Vittorio Emanuele II (de pas visitar l'esglesia curiosa de la Gran Madre i pujar pel carrer del costat fins a un mirador on es pot veure tota la ciutat (i amb molta sort els Alps).

Per menjar el Porto di Savona trobareu una excellent relació qualitat-preu-tradició (situat a la Piazza Vitorio Veneto).

Pels amants del shopping trobareu el vostre paradís de moda italiana a l'elegant Via Roma i voltants (a preus prohibitius cal dir-ho).

En definitiva un molt bon lloc per una escapadeta.de cap de setmana.

FEZ (JUNY 2015)

Primera visita a Marroc i sorpresa més que agradable.
La medina de Fez és un laberint, una teranyina gegant de carrers estrets, encurvats i amb molta gent. Trobar un lloc resulta impossible i preguntar no és una bona opció ja que llavors et porten on ells volen.
Nosaltres ens vem allotjar en l'excel·lent Dar Dalila, un petit riad de 4 habitacions i regentat per fa poc per un francés. Carrer tranquil, peró alhora prop dels carrers més concorreguts.
La ciutat està bastant bruta i alguns fets poden sorprendre (vendre peix al mig del sol, carn fora de neveres, carn de camell...) peró alhora és una maravella descobrir nous racons a cada pas. Els preus baixos i la qualitat d'alguns dels seus productes va fer que vinguessim carregats de babuchas, miralls, llums, safates...
A nivell de menjar vaig disfrutar com un nen petit, merguez, cous-cous i taboulé de forma addicte.

BORDEAUX (ABRIL 2015)

Escapadeta de setmana santa amb cotxe amb una colla d'amics. Tot i que en el mapa no sembli massa lluny, la veritat és que vem trigar una barbaritat. Segurament l'opció Somport no va ser la més adecuada. No obstant va valdre la pena. Ciutat molt senyorial, on destaca el carrer Ste Catherine, on els apasionats del shopping faran les seves delícies, el Jardin Public, on si fa un dia asolellat es pot disfrutar de la seva gespa amb un picnic; la Place de la Bourse i els seus voltants i evidentment les diferents torres d'entrada a la ciutat són una autèntica maravella.
Alguns de nosaltres també vem fer una activitat alternativa, un partit de futbol Girondins - Lens, amb poca qualitat peró molta emoció fins al final (2-1).
Fora de la ciutat vem visitar el preciós poble de Saint-Emilion, personalment em va agradar, tot i que s'ha de reconeixer que tot està tan ben posat que sembla de cartró-pedra.
Finalment vem visitar la duna més gran d'Europa, la Dune du Pilat. Val molt la pena!! Sembla impossible com en un lloc amb força vegetació hi pugui haver una duna d'aquestes dimensions, molt alta, però alhora molt llarga.Per acabar amb una nota negativa i que va baixar la nota al viatge és el tracte rebut a Bordeaux. Només vem trobar un lloc (en 4 dies) que ens tractessin de manera normal. Ens vem trobar des de comportaments com:

• haver de recollir nosaltres la taula (i no era un McDonald's precisament) i anar-li passant tot a la cambrera,
• ajuntar als espanyols (molts al ser Setmana Santa) en una sala separada dels francesos (tot aixó una sola cambrera en una pizzeria gran d'una plaça del casc antic),
• fer-nos pagar abans de menjar (en un lloc de 3 taules, fàcil de controlar),
• a discutir fins i tot el nostre nom en un restaurant de fideus, 
• no deixar-nos beure vi en una bodega on acavabem de fer una cata i comprar diverses ampolles no precisament barates (Chateau Leognan)...

 en fi, bons exemple de que tot i la ciutat és de notable, la nota baixi fins al suficient.

SAVOIE I VOLTANTS (OCTUBRE 2014)

Després d'un viatge per carretera ple d'incidències, vem arribar a Grenoble. Realment és una ciutat molt més gran del que em pensava i hi han diversos racons amb força interés, tot i que el que és més visitat és una antiga fortalesa, La Bastille, a la qual s'hi accedeix amb un "tele-huevo", des d'on es te una magnifica vista de tota la ciutat.

Continuant pujant vem arribar a Chambéry, per mi la ciutat menys atractiva del recorregut, peró que també mereix una visita, ja que te diversos carrers preciosos, s'emporta "La Palma" la Rue de Boigne i placetes amb molt d'encant. Qui busqui ambient nocturn en aquesta ciutat, s'ha equivocat de mig a mig.

La següent parada va ser Annecy, segurament una de les ciutats franceses més de postal i és que aquí l'influència suïssa hi és molt present. Destaca el casc antic, que barreja carrers estrets i canals que es colen entre les antigues pedres de cases i carrerons. Entremig d'aquest entremat, hi destaca l'antiga presó, que és com una península dins de l'aigua. Mercat dominical.
No obstant una altre de les imatges és el llac, molt gran i amb uns jardins en perfecte estat amb el  taló de fons de les muntanyes prealpines.

Per acabar, el plat fort, Chamonix i el Montblanc. Ens vem allotjar al Mercure Chamonix Les Bossons amb vistes a la glacera, realment un espectacle veure una maniga de gel de centenars de metres des del llit.
Dos kilometres més enllà hi trobem Chamonix; un poble sense massa historia peró envoltat d'unes muntanyes espectaculars, a més, tot i ser a primers d'Octubre, la quantitat de neu ja era brutal.
Aquí cal rascar-se la butxaca i agafar el telèferic que va a Les Aiguilles du Midi, val molt  la pena. Un cop a dalt és com estar en un d'aquests reportatges de La 2 sobre l'Himalaia. Neu, gel, més neu i més gel, parets verticals i tot els grans cims alpins a la nostre alçada, excepte el Montblanc, que encara puja més peró que sembla a l'abast. S'aconsella anar MOLT abrigat i no fer esforços a dalt, ja que el canvi sobtat d'alçada pot marejar.

Ja de tornada cap a Catalunya, parada a Albertville (com un poble tant petit pot organitzar una Jocs Olímpics d'Hivern??) i com no, a Montpellier per estirar les cames.

COSTA RICA (AGOST 2014)

DIA 1

Sortida amb Air France, escollint una sola escala peró molt complicada amb moltes cues, controls... a Atlanta. Ens vam haver de colar a una cua i per sort vem arribar a temps per agafar l'avió. 4 hores desprès vem aterrar a San José on ens trobavem amb el senyor de la companyia de lloguer de cotxes i poc després i ja amb possessió del nostre Suzuki Jimmy, vam fer l'ascens cap al volcan Poás de nit per una carretera fosca peró animada i amb gent molt marxosa, es notava que era divendres nit.
Després d'un recompte de kms força confús vem trobar "El Churrasco", un hotel que cambiava totalment de dia i de nit, peró molt recomanable.

DIA 2

L'endemà ens vam llevar envoltats de prats verds i vaques pastorant. Vem anar a visitar el Poás (uns 10 kms) peró no podiem veure el cràter del volca des del mirador a causa de la boira (molt habitual d'altre banda). i vem tornar a l'hotel a esmorzar el famós gallopinto (ous ferrats, arrós, frijoles i platan fregit).
Gràcies al Mario, el propietari de l'hotel, vem veure per webcam (""video en termes costarricenses) que el volcà s'havia destapat. Vem tornar a fer el camí de tornada al Poás i vam veure part del llac del cràter, tot i que el fum del propi volcà impedisa una visió completa.

Després de disfrutar amb el volcà, carretera fins a Cariari, en un trajecte on vem canviar de clima constantment i vem anar trobant les maravelles menys turístiques del pais, des de la catarata del Rio La Paz, fins al "mamón chino o mamón injertado". Vem dormir a l'hotel Camino a Tortuguero per l'endemà fer el petit trajecte fins allà

DIA 3

Vem llevar-nos a les 5h i vem agafar el bote des de Pavona a les 7:30. Està molt ben indicat, contrariament al que diuen algunes guies. S'aparca a un parking vigilat on el personal no es gaire agradable. Cal arribar 30 minuts abans per tal d'assegurar-se un lloc al bote i evitar portar maletes grans.
Vem arribar bé a l'Hotel La Casona, lloc correcte tot i que alguns dels seus empleats no són massa aptes per aquest treball. A partir d'aquí, la pluja, litres i litres van caure mentres camivavem pel P.N. i hi vem veure alguns monos, ocells gegants i sargantanes saltarines.
Descans i direcció a l'atracció estrella, veure les tortugues desovant.
Ens va tocar el primer torn (19:20) per anar-hi en grup i desprès de més d'una hora escoltant la palla que posava el nostre guia, vem aconseguir veure una tortuga (per mi, descomunalment gran) tornant cap a l'aigua movent com podia el seu pesat cos. Satisfacció per haver vist un animal com aquest i mal gust de boca per la poca estona, ja que sembla que no va desovar.
De retorn a l'hotel, altre vegada un xàfec que ens va deixar ja sense cap sabatilla seca.

DIA 4

Després d'una nit d'intensa pluja, vem aconseguir arrossegar les maletes pel fang i bassals dels carrers de Tortuguero per aconseguir una plaça preuada al bote. El viatge fins a Pavona va ser accidentat , ja que la tempesta de la nit va fer caure alguns arbres al riu i els barcos tenien problemes.
Tot i així vem arribar a terra ferma, hem conduit fins a Puerto Viejo de Sarapiqui, on vem repetir el restaurant de feia dos dies, El Bambú. I animant-nos, hem arribat a Arenal, i vem reservar al Volcano Lodge & Springs (canela fina, piscines, jacuzzi, aigües termals...), ja que hi haviem d'arribar l'endemà. No abans sense haver tingut un ensurt amb un camió (ocuparia un blog sencer parlar dels camioners costarricenses, en fi...).
El volcà Arenal resulta espectacular a primera vista, molt alt i en principi haguessim hagut de veure lava, però ja se sap que amb la natura... Sopar al notable "Que Rico".

DIA 5

Matí d'excursió al P.N. Arenal, d'aproximadament 3 hores de caminada, especialment la zona propera a l'arbre més vell del parc, un exemplar fora del comú. També vem poder veure una espècie de "pavos" salvatges i vaig rebre la picada d'una formiga. El volcà va estar tot el dia enboirat.

 Per la tarda, varem visitar la fabulosa catarata de La Fortuna. Només dir que s'han de pujar i baixar més de 400 escales, tot i que val la pena. També hi ha una zona de bany.

Varem sopar a l'hotel, casado (plat combinat) i amanida, desprès d'una bona sessió de piscines i de fer compres a La Fortuna.

DIA 6

En un principi haviem d'anar a Monteverde, peró pel que semblava, és molt temps amb cotxe, així que vem canviar de pla i aconsellats, el primer dia, per un noi costarricense que viu a Barcelona, vem anar a Rio Celeste, una visita gens explotada. Cal anar fins a Katira i just a l'entrada, agafar un camí a l'esquerre indicat per un cartell mig borrat. Ens vem endinsar uns 3 kms i vem entrar per un altre camí que marca "camping / balneario natural" i ens vem trobar amb un riu del color que el seu nom indica i mitjanament calmat pel bany. A més no hi havia ningú. Espectacular.

 Desprès vem tornar al camí inicial i el vem seguir fins arribar a unes piscines naturals de l'Hotel Pueri (cal activar el 4x4 per arribar-hi, el camí està en un estat lamentable), i on ens vem ficar, també sols, sense que ningú ens fes pagar res. Piscines celestes gratuïtes.

Vem dinar sobre la marxa a San Rafael (a l'autèntic, antic, destrossat, peró també barat i gustós, Bar Pirulinos). Nit a l'Hotel Campo Verde, sense els serveis de Volcano, peró acollidor i encara amb millors vistes sobre l'Arenal. Cabaneta de fusta amplia, a dalt de tot d'una pujada.

DIA 7

Dia d'aventura. Vem conduir fins al llac Arenal passant per diversos rius fins a arribar a l'Hotel Linda Vista, el nom bé s'ho mereix. Té panoràmica del llac, del volcà (que es va deixar veure tot el dia) i del Cerro Chato.

Arenal i els voltants destaca respecte la resta del país per viure molt de cara al turista. Hi ha molta oferta hotelera que competeix per oferir les millors vistes. Per això vem cambiar 3 vegades d'hotel, tot i que es trobessin molt pròxims entre ells. Tots han resultat ser bons i poden cadascú en certa manera, presumir d'un aspecte concret: Volcano Lodge & Springs pel servei  i les aigües termals, Campo Verde per l'encant del jardí i la privacitat i romanticisme de les cabanetes i Linda Vista per la panoràmica des de la piscina i l'habitació.
Desprès d'un matí de relax a la piscina, vam decidir dinar aviat i contractar al mateix hotel una activitat de triple risc (tirolines de 500, 200 i 100 metres, descens d'arbre i ràpids amb flotadors "donuts". Va ser especialment divertida la darrera d'aquestes activitats, ja que no es podia dirigir i acabavem baixant d'esquenes tots els salts d'aigua pel riu Piedras Negras. Una activitat molt completa que ens servir per vèncer les nostres pors. Al final, un bon got calent de Agua Dulce.

DIA 8

Dia de carreteres per arribar a les platges de Nicoya. Vem dinar a un bar de carretera de Liberia mentres contemplavem les obres de la Panamericana (quin xurru de carretera!) i patiem els canvis de temperatura. A partir de Cañas el paisatge no és tant frondós i la temperatura i xafogor augmenten.
Vem acabar a Playa del Coco, poble amb forces bars i amb una platja amb una sorra negra fangosa peculiar. Abadia força gran i on no hi han grans construccions a pesar de l'oferta de bars.
També vem veure molts petits vaixells de pescadors que sortien de la sorra i moltes "caracolas" que dibuixaven el seu recorregut al terra. Com a guinda, gairebé trepitjo un cranc d'un pam de gran al carrer de l'hotel.
Vem dormir al M&M, i sóc generós dient dormir; intenteu-ho en un lloc sense finestres i amb xivarri de festa. La falta de AC i de aigua calenta era el de menys. Per oblidar.

DIES 9 i 10

Vem canviasr de registre d'hotel completament i vem passar 2 nits al gran Flamingo Beach Resort, un hotel amb piscines, pista de tennis, spa, casino... la veritat és que ens vem dedicar a disfrutar de l'hotel i de la platja de Flamingo, molt gran i solitària, i sobretot a esquivar com podia les seves grans onades. Sorra Blanca.

 Vem visitar també Ocotal, la millor en aquests dos dies, aigua puríssima, sorra blanca, alguns arbres, iguanes... (després va resultar que al jardí de l'hotel es passegen amb total llibertat). Aquí vem descobrir un típic personatge de les platges, el gorrilla. Funcionament semblant a alguns barris d'Espanya, pagues perque et "vigilin" el cotxe. Aquí la diferència és que tots són coixos (o ho fan veure).

Playa Hermosa és semblant a Coco peró molt més tranquila i amb monets a primera linea de mar.
Playa Tamarindo, molt llarga i per tant, d'ambients molt diferents; al principi trobem molts surfistes i desprès es va fent més tranquila.
Playa Langosta, amb molts hotels és una platja molt estreta i rocosa i on és fàcil trobar cargols de mar, patxines de diversos colors i fossils de corall.
Playa Conchal, cal anar-hi a través d'un camí de barraques i s'arriba a una platja molt utilitzada per la població local.

DIA 11

Vem anar a Sámara, una platja que val molt la pena. Té molta frondositat de vegetació i es poden veure les iguanes més grans que haguessim vist. També es fan classes de surf. Hi ha algun restaurant, destacar el primer que es troba arribant a la platja i si es vol algo més sofisticat, el mexicà del carrer principal, on vaig probar la gustosa caipitica.
Pel que fa a l'hotel, ens vem allotjar al Mirador de Sámara, sens dubte el millor hotel "low cost" que hem trobat, amb habitacions àmplies i vistes al mar, si bé cal dir que es fan un liu amb les reserves, els cobraments...

DIA 12

Després de l'enèsima tempesta de nit, vem canviar els plans, ja que no haviem mesurat bé les distàncies per anar a Manuel Antonio i vem decidir que ens apropariem a la zona del menys conegut P.N. Carara.
Vem anar fins a Playa Naranjo on vem agafar el ferry fins a Puntarenas i després de veure els cocodrils que hi han sota el pont de carretera just abans d'arribar a Carara, hem trobat un hotel força acceptable al poble de Tárcoles. Cal dir que aquesta última carretera és de les millors del pais, amb peatge irrisori inclós.

DIA 13

Últim dia real de viure Costa Rica. Tant bon punt ens vem llevar, vem fer una excursió de més de 3 hores pel P.N. de Carara, primer al recorregut principal, on es poden veure molts arbres diferents i llargardaixos de diferents mides i colors. Els camins estan molt ben condicionats.
Desprès vem fer el segon sector, més proper al riu, peró estava en pitjor estat i no vem veure l'estrella del parc, el Guacamayo.
Després vem anar fins a Atenas per dinar al recomanable i econòmic "La Carreta". Desprès vem fer diverses voltes per trobar un hotel mitjanament econòmic a Alajuela, ciutat que està al costat de l'aeroport, i vem trobar "Los Volcanes", força bo, no sense haver donat uns quants rodeos per la caótica Alajuela.
L'endemà, entrega del cotxe a Solid Car Rental, perfectes en tot, i avió de tornada amb parada a Atlanta, París i Barcelona.
Un viatge esplènid i que ens deixa amb ganes de tornar per veure la meitat sud.
Com diuen ells, en totes ocasions, ... ¡¡PURA VIDA!!